Les estratagemes electorals, sobretot per esgotar el reglament i anar un pas per davant dels altres, pot provocar situacions còmiques com la cursa protagonitzada per les candidatures de Joan Laporta i Víctor Font per instal·lar una carpa de recollida de signatures a les instal·lacions del Camp Nou, en concret davant de l’Oficina d’Atenció al Barcelonista a la zona de l’Auditori 1899. Aquesta és una instal·lació dinàmica oferta pel club a un preu de 1.000 euros, equipada amb corrent elèctric, fotocopiadores i tot el necessari, en règim de lloguer, per atendre els socis que vulguin donar la seva signatura a una candidatura.
Doncs bé, Joan Laporta no va dubtar a presentar el primer una sol·licitud per disposar d’un lloc a l’estadi. Quan la candidatura de Víctor Font va tenir notícies que el seu gran rival Laporta, ja que tots dos competeixen pel mateix electorat, havia reservat una carpa, ell no va trigar un segon a enviar-ne també una sol·licitud. Si hagués pogut, fins i tot més gran i més ampla si no fos perquè la normativa ho impedeix.
La resta dels candidats van actuar amb més serenitat i sobretot amb informació, doncs resulta que l’OAB està tancada fins a nova ordre, el mateix que el Museu i la resta de les instal·lacions de manera que la zona roman deshabitada i gens transitada des de fa dies i ho seguirà estant mínim fins al dia 11 de gener, data en què finalitza aquesta fase de la recollida de signatures. És a dir que no serviran més que per fer el ridícul per culpa d’aquesta compulsió i d’aquesta facilitat per gastar diners d’uns i altres. No serien cap dels dos, Font i Laporta, exemples d’austeritat i coneixement a l’hora d’avaluar com invertir i en què administrar els recursos de la candidatura, en principi propis. Què són capaços de fer amb els diners tan poc controlat dels socis si arriben a president? Aquesta és la pregunta que es fan els empleats de el club davant la carrera de tots dos per col·locar una pancarta al ben mig del ‘desert’.
