Annus horribilis

Poc havíem d’imaginar que el 2020, any de traspàs -de 366 dies-, havia de resultar tan maleït com ha estat. En l’antiga normalitat, encetàvem l’any amb la novetat d’un govern de coalició a Espanya, el primer des de la Segona República, que situava el socialista Pedro Sánchez a la presidència. Quatre dies després, l’11 de gener, a la llunyana Xina moria el primer pacient afectat per un nou virus, que aviat es popularitzaria amb el nom de coronavirus. Va ser a Wuhan. Quedava lluny i, tot i viure en un món globalitzat, pensàvem que no ens arribaria. Aviat sortiríem de l’error, observant astorats que el virus s’escampava arreu del món. Així, al 13 de febrer moria el primer pacient a Espanya. Un mes després, Espanya tancava fronteres, declarava l’estat d’alarma i confinava els ciutadans. Començava un drama que encara dura. A la zona on resideixo, la Conca d’Òdena (Igualada), la tragèdia es va viure amb especial virulència, esdevenint el primer territori confinat.

Segons el balanç fet públic dissabte per la Universitat Johns Hopkins, la pandèmia deixa per ara un total de 80 milions de contagiats i 1,75 milions de víctimes mortals. Un drama que ha posat el món potes enlaire i que fa témer que hi haurà un abans i un després del coronavirus i que res tornarà a ser com era. Tot plegat, un annus horribilis que frisem per deixar enrere. Mai un any, el 2021, s’havia desitjat amb tanta passió. Farts del 2020, encomanem tota mena d’esperances al que ha d’arribar. A les seves mans, les del 2021, encomanem el nostre esperit…

La Covid ha eclipsat l’any i notícies que en circumstàncies normals haguessin copsat l’atenció dels resums del 2020, ara queden relegats a un segon pla. La bona notícia de l’any que deixen enrere ha estat la derrota de Donald Trump i el que aquest significa, d’alliberament, pels Estats Units i pel planeta Terra en general. Tot i que el nefast personatge es resisteix encara a reconèixer la realitat, el seu fracàs fa albirar un nou i millor futur per a la política internacional. Els Estats Units tanca així el pitjor annus horribilis de la seva història.

El 2020 també passa a la història com l’any de la crisi migratòria. Una xacra que, tot i no ser nova, cada any i aquest de manera especial ens recorda que el drama continua i que tenim una assignatura pendent que algun dia haurem de resoldre. El món haurà de crear una vacuna específica per curar aquesta greu problemàtica.

A Catalunya la Covid ha situat el procés en un segon terme. Una relegació que va perdent força amb la precampanya electoral. Fa temps que les campanyes electorals són monotemàtiques, com si res més ens importés. Tot plegat sense oblidar que el 2020 ha estat l’any de la inhabilitació del president Quim Torra pel tragí de la pancarta. Un any en què els presos independentistes segueixen empresonats. Ja seria hora que sortissin de la presó i es resolgués políticament el conflicte.

També seria hora que Espanya fes un pas endavant i caminés cap a la república. La monarquia ha donat aquest any prou indicis d’esgotament. Que el rei Felip VI no en parli en els discursos, no vol dir que el problema deixi d’existir. Els escàndols de Joan Carles I mereixen càstig i l’encobriment, també.

El 2020 ha mort, visca el 2021. I a veure si hi ha millor sort…

(Visited 123 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari