Administrar els recursos d’empreses privades, institucions públiques i particulars requereix estimar els ingressos que es poden obtenir i les despeses que s’hauran de fer, per assolir els fins prèviament proposats. Generalment: beneficis particulars a l’empresa privada i el bé comú de la ciutadania en les institucions públiques.
Els ingressos que obté una empresa privada pel que ven solen estar directament relacionats amb el que gasta en produir-ho. A l’Administració pública, excepte taxes i contribucions, el que s’ingressa i el que es gasta no té una relació directa, per això el seu tractament s’ha de fer-per separat, intentant l’equilibri.
Els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 són expansius. Suspenen la regla de despesa i s’acullen a l’emissió de deute comú europeu. Augmenten la despesa un 33% per afavorir el ciutadà i al sistema productiu. Són l’antítesi dels pressupostos que van abordar les crisis anteriors amb austeritat, amb benefici del sistema financer.
De la Unió Europea provenen 27.000 milions d’euros. La meitat anirà a les comunitats autònomes i alguna part als ajuntaments. Dos terços seran per a les empreses que es consideri que són viables, afectades per la crisi, amb el propòsit de facilitar-los la modernització, la digitalització i l’economia verda. L’altre terç anirà a enfortir l’Estat del benestar: sanitat, educació i serveis socials (beques, dependència, atur…).
Es manté el poder adquisitiu de les pensions i el sou dels funcionaris. També s’incrementa moderadament la inversió pública i en recerca, desenvolupament i investigació. Els impostos pateixen petits ajustos fiscals que els afecten en menys de l’1%, més algun impost verd. La necessària reforma fiscal per obtenir un sistema just, adequadament redistributiu i que eviti greuges comparatius, queda ajornada fins a una ocasió més propícia. L’augment del deute és necessari per remuntar la crisi ocasionada per la pandèmia.
Els pressupostos, tant en l’estructura com en la formulació, solen ser un instrument insuficient per a l’acció. Segons la ideologia del govern, habiliten centenars de milions d’euros amb poca especificació. Estableixen en què es poden gastar sense concretar el que s’ha de fer. És un document formal i comptable, però inútil com a instrument de direcció política, i encara menys de control, excepte per als que estan en el fons de les xifres.
Cal que les partides consignades responguin o es transformin en una realitat de projectes i programes d’actuació dels serveis gestors, centrals, territorials, autonòmics, locals i fins i tot particulars, amb la suficient concreció per donar solucions articulades i encaminades a aconseguir els fins públics definits.
Perquè es pugui perseguir el després, el resultat que es produeixi, i obtenir una retroinformació que serveixi per al coneixement general i per a la nova presa de decisions.
Per millorar la gestió és necessari eliminar vicis com el clientelisme, el servilisme, el secretisme i l’autocomplaença. Canviar les relacions de submissió de la infraestructura, en què estem la majoria dels ciutadans, davant de la superestructura que ocupa la classe politicoburocràtica. Aplicar sistemes més propis del context europeu en què ens anem inserint, per construir una gestió diferent, més preparada, més àgil, amb més diàleg, menys rutinària, que tingui més en consideració el gran potencial humà de què es disposa en benefici de la societat, amb exclusió expressa dels paràsits. Amb processos tècnics predefinits.
La gestió pública i la privada són diferents. Si la privada obté mals resultats econòmics, els amos adoptaran mesures correctives. Se li requeriran rendiments pecuniaris a un hospital públic en la seva lluita contra la pandèmia? Es protestarà si els bombers no tenen res a fer, només estar en forma amb bons mitjans?
Quan en una Administració pública es presumeix de resultats economicofinancers pretesament brillants, s’està encobrint una més que notable ineficàcia i ineficiència. El benefici públic és el benestar de la ciutadania amb la reducció de costos, sense perjudici de la qualitat, la seguretat i les condicions laborals.
