Després dels seus continus errors i rectificacions, Víctor Font està sent presa d’una desesperació evident, li estan entrant les presses i, més que com un precandidat a la presidència del FC Barcelona, sembla haver entrat en una mena de crisi personal. En el primer dia del període de la recollida de signatures, li va entrar la compulsió i ja no va poder resistir la temptació d’una actuació tan pròpia de la seva escola (Soriano i Laporta) com és fer trampes i provocar que l’Oficina d’Atenció al Barcelonista, la seu de l’administració social de club, es veiés obligada a tolerar i permetre la seva mala educació i la falta de respecte.
El club havia decidit fer el lliurament de les paperetes en ordre ascendent pel nombre de soci de cada un dels precandidats. Víctor Font havia d’aparèixer per les oficines a les 13 hores d’acord a aquest pla i ordre establert. No obstant això, es va presentar tres hores abans per forçar la situació i exigir que li fossin lliurades les paperetes. D’una manera infantil, immadura i grotesca es va voler colar reptant els responsables a obligar-li a començar el dia deixant-lo a la porta, amb la premsa allà esperant l’arribada de la resta i disposat a ploriquejar i armar un petit espectacle, segurament amb el únic propòsit de sortir encara més en la premsa i provocar artificialment una situació de conflicte.
Es pot assegurar que, sempre inclinat a la mentida, el frau i l’engany per aconseguir els seus propòsits, Víctor Font, l’home que falsament havia promès portar a Xavi, ja és el millor aprenent de Laporta.
A partir d’aquí ja només es pot esperar que al llarg del que queda de la campanya electoral es mogui en aquest terreny abonat i perillós d’utilitzar els colzes, entrar per darrere i si cal enganyar l’àrbitre per guanyar. Ja circulen acudits sobre si Font és veritablement un barcelonista o com s’ha demostrat és més donat a intentar guanyar, igual que el Reial Madrid, com sigui, de qualsevol manera, sense regles i influint en el VAR per no revisar les jugades.
Un cop més, també, la premsa no va voler veure la maniobra de Víctor Font i no va informar -denunciar que ha passat ja seria impensable- d’un fet que demostra el tarannà tan poc esportiu i contrari als valors del FC Barcelona que diu defensar. També aquesta serà una dinàmica electoral: permetre mediàticament que Font i Laporta juguin brut. Realment, el Barça es juga molt en aquestes eleccions.
