La comprovació de la declaració complementària presentada pel rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, es realitzarà de forma automàtica i sense ajornament, segons fonts vinculades a Hisenda citades per El Periódico, a través del contrast amb les xifres que rebi la justícia espanyola de les comissions rogatòries remeses a Mèxic i el Regne Unit sobre els moviments de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.
Segons aquesta informació, si la quantitat de les rogatòries no encaixa amb la que acaba de pagar Joan Carles I, 678.393,72 euros corresponents als exercicis del 2016 al 2018, el rei emèrit haurà d’aportar documentació comptable addicional. L’objectiu seria esclarir si la complementària és espontània -no una reacció a una alerta que l’empenyés a presentar-la-, veraç i completa, els tres requisits en funció dels quals la Fiscalia va anunciar la setmana passada que decidiria si procedeix penalment contra l’excap d’Estat.
Un fet destacat sobre Sanginés-Krause, explica també El Periódico citant experts tributaris, és que aquest empresari no va explicar els lliuraments de diners al coronel Nicolás Murga, col·laborador i presumpte testaferro de Joan Carles I, entre els quals un préstec personal sense data de devolució.
Així mateix, un altre factor clau és si Sanginés-Krause va pagar els regals a membres de la família reial tots d’una o mitjançant diverses transferències, com ell va dir, davant la possibilitat que hagi pogut depassar la línia del delicte fiscal, situada en els 120.000 euros.