La catàstrofe de Tremp implica el número 2 del bisbat d’Urgell, monsenyor Josep Maria Mauri

La Fiscalia investiga si es van complir els protocols a la residència Fiella, que ja suma 45 morts

Josep Maria Mauri
Josep Maria Mauri

El brot de coronavirus detectat fa tres setmanes a la residència Fiella de Tremp ja suma 45 morts, tres més que dimecres. Ara per ara, en aquest equipament de la tercera edat hi ha 89 residents positius, 12 dels quals ingressats a l’Hospital Comarcal del Pallars, i 43 treballadors amb covid-19, a l’espera dels resultats del cribratge que se’ls va fer aquest dijous, segons les dades facilitades pel departament de Salut.

La Fiscalia de Lleida ha obert diligències per investigar què ha passat en aquesta residència, ja que hi ha molts indicis que en la gestió d’aquest contagi s’han produït greus errors. Durant la primera onada de la pandèmia, la residència de Tremp se’n va sortir prou bé, amb només un cas detectat de covid-19, que es va recuperar. Però la segona onada ha estat d’una virulència devastadora.

Comunicat tranquil·litzador
Les alarmes van saltar el passat 21 de novembre, quan un treballador de la residència va ser detectat positiu. Immediatament, el Departament de Salut de la Generalitat va procedir a un cribratge amb proves PCR de tots els 143 usuaris i dels 70 treballadors del centre. El diumenge 22, la Fundació Fiella-Sant Hospital de Tremp va emetre un comunicat tranquil·litzador: informava que s’havien detectat 56 positius (49 usuaris i set treballadors), però que només quatre presentaven la simptomatologia del coronavirus i que la resta eren asimptomàtics.

Aquesta tranquil·litat va desaparèixer al cap de poques hores, quan, un darrere l’altre, van començar a morir padrins i padrines, fins als 42 d’ara. Segons les últimes dades disponibles, en l’actualitat hi ha 134 contagiats, entre usuaris (92) i treballadors (42).

La casa del terror
En una decisió molt controvertida, el Departament de Salut va deixar que la gran majoria dels padrins i padrines infestats continuessin internats en la residència de Tremp, convertint-la, de la nit al dia, en un hospital improvisat. Aquesta mesura és considerada greument errònia per experts en la gestió de residències sociosanitàries consultats per EL TRIANGLE.

En efecte, quan durant la primera onada es va produir una gran mortaldat a les residències de Catalunya, una de les decisions que es va implementar des de la Generalitat va ser buidar completament alguns dels centres més tocats per la pandèmia, traslladant i aïllant els seus usuaris en altres residències o en hospitals. Per què no s’ha fet això en el cas de Tremp? Per què s’ha convertit la residència Fundació Fiella-Sant Hospital en una casa del terror, on els interns sucumbeixen a la mort en les seves habitacions, sense rebre la imprescindible atenció hospitalària?

Empresa sense experiència en residències
Davant aquesta dantesca situació, el Departament de Salut de la Generalitat va decidir intervenir la gestió de la residència el 27 de novembre passat. Entres altres coses, perquè la directora del centre, Remei Navarri, estava infestada, igual que cinc monges de la congregació de les Religioses Missioneres de l’Immaculat Cor de Maria que es fan càrrec de l’atenció dels interns.

L’entitat escollida pel departament de Salut per fer-se càrrec de la residència de Tremp ha estat Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), una petita empresa pública que depèn del Servei Català de la Salut i que gestiona els hospitals Universitari Santa Maria de Lleida i Comarcal del Pallars. Aquesta empresa no té experiència en la gestió de residències de la gent gran i això suscita, novament, les crítiques dels experts consultats per EL TRIANGLE, que denuncien la manca d’especialització de GSS per fer front a aquesta situació i la contractació de personal que s’ha hagut de fer a cuitacorrents.

L’excalcalde de Tremp
El president de GSS és Joan Ramon Saura, una persona estretament vinculada al Bisbat de Lleida, i del seu consell d’administració en forma part Joan Ubach, exalcalde convergent de Tremp. Joan Ubach també figura, per la seva condició d’exalcalde, en el Patronat de la Fundació Fiella-Sant Hospital, que presideix el rector de Tremp, Joan Antoni Mateo.

Aquest maridatge, abans i ara, entre l’Església, el poder convergent i la gestió de la residència de Tremp també s’expressa en el fet que la directora del centre, Roser Navarri, és la germana d’un capellà adscrit a la diòcesi d’Urgell. El resultat d’aquesta simbiosi ha estat catastròfic, per a les 42 víctimes mortals i llurs famílies, que aquests dies estan de dol.

El poder de monsenyor
Totes les fonts consultades per EL TRIANGLE coincideixen en assenyalar que el responsable últim que regna i domina, des de fa anys, la Fundació Fiella-Sant Hospital és l’actual número dos del Bisbat d’Urgell, monsenyor Josep Maria Mauri (foto). Fill del poble de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), aquest sacerdot ha anat acumulant un gran poder i és el guardià de tots els secrets i les claus del Bisbat.

Si l’any 2010 el papa Benet XVI va atorgar al bisbe Joan-Enric Vives la dignitat d’arquebisbe, el papa Francesc va honorar l’any 2016 Josep Maria Mauri amb el títol de “sacerdot de Sa Santedat”. En l’actualitat, monsenyor Mauri és el vicari general de la diòcesi d’Urgell i responsable dels assumptes econòmics del Bisbat. Amb anterioritat, havia estat arxipreste de Tremp i va succeir mossèn Nemesi Marquès com a representant del copríncep episcopal a Andorra.

Els secrets d’Andorra
El Bisbat d’Urgell i, per extensió, el Vaticà i alguns ordes religiosos, com els benedictins de Montserrat, tenen importantíssims interessos econòmics a Andorra, que sempre han estat envoltats per una espessa opacitat, gràcies a la proverbial discreció de la banca andorrana i a la inexistència d’un Registre de la Propietat de domini públic. Monsenyor Josep Maria Mauri és perfectament coneixedor dels comptes secrets del Bisbat d’Urgell a Andorra i aquí rau una de les claus del gran poder que concentra.

Però la massacre provocada per la Covid-19 a la residència de la Fundació Fiella-Sant Hospital de Tremp és una desgràcia que ha commocionat el Pallars Jussà i que, sens dubte, li passarà factura. Monsenyor Josep Maria Mauri és el veritable factòtum d’aquest centre i no és aliè a la cadena de decisions que han segat la vida de 42 padrins i padrines. A la Fiscalia de Lleida li correspon estudiar les possibles responsabilitats penals que hi pugui haver en aquesta terrible mortaldat.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides