Xavier Muñoz, de Banca Catalana a Waterloo

Quan fa temps que no t’arriben notícies d’algú tens tendència a pensar que alguna cosa dolenta li ha passat. Més ara, amb aquesta maleïda pandèmia. Hi ha excepcions, però. Per exemple, la que representa saber que Xavier Muñoz Pujol ha escrit un llibre. Es diu “Després de Waterloo. Crítica al procés independentista des del catalanisme” i l’hi ha editat +Bernat.

Ens portem quasi trenta anys. Ell va néixer el 1927 i jo el 1956. I vam coincidir a principis dels vuitanta quan Jaume Reixach, Enric González i jo escrivíem un altre llibre: “Banca Catalana, más que un banco, más que una crisis”. Vam saber que Xavier Muñoz havia compartit activisme amb qui era el factòtum de Banca Catalana, Jordi Pujol, i el vam contactar en el procés de documentació. Quan es va publicar, ens va acompanyar a fer alguna de les presentacions que en vam fer. Presentacions que ens havíem d’organitzar nosaltres perquè l’editorial ens va fer el buit. En recordo una d’especial a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona on ell hi era i que es va fer malgrat que el cunyat de Jordi Pujol, Francesc Cabana, va moure cel i terra perquè les autoritats acadèmiques la suspenguessin. Fins i tot, es va entretenir en arrencar els cartellets que vam enganxar per la Facultat convidant els estudiants a la presentació.

L’amistat que va sorgir amb Xavier Muñoz Pujol s’ha mantingut al llarg dels anys. El parlar irònic, el bagatge cultural i la visió de la política d’aquest empresari del tèxtil que es va adherir al federalisme maragallista em recorden Ernest Lluch, tot i que no sé què en pensa ell d’aquesta comparació.

Feia molt temps que no coincidíem quan em va caure a les mans “Després de Waterloo”. El vaig llegir amb curiositat per saber si era dels meus coneguts que s’han passat al bàndol independentista. Sempre s’ha manifestat catalanista, definició de la qual me’n vaig allunyar jo ja fa molt temps. No us vull fer spoiler. És una raó més per llegir el seu llibre. No l’única, per descomptat.

Només us avanço que al sac dels processistes no el trobareu.

Gràcies per tot, Xavier!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides