El somni independentista s’ha acabat el 26-N del 2020

En la història de Catalunya hi ha un abans i un després del 26 de novembre del 2020. Aquest dia, el Parlament europeu va votar una esmena presentada per la diputada Diana Ribas (ERC), en la qual proposava el reconeixement del dret d’autodeterminació de les entitats sub-estatals que reivindiquen la seva identitat nacional diferenciada, com pot ser el cas de Catalunya, però també de Flandes, el País Basc o el Tirol.

L’esmena de Diana Ribas va ser rebutjada per 487 vots en contra, 170 a favor i 37 abstencions. Els representants democràticament escollits dels gairebé 450 milions d’habitants dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE) van decidir lliurement, per una aclaparadora majoria, que el dret d’autodeterminació -i, per tant, la independència- és improcedent dins de l’àmbit comunitari.

De manera estranya, aquesta votació del Parlament europeu ha passat molt desapercebuda en el debat polític de Catalunya, tot i que té una importància transcendental. La seva conseqüència és òbvia: la independència  de Catalunya no és compatible amb la pertinença a la UE. Des d’aquest 26-N passat, els secessionistes catalans s’han quedat sense arguments, tret que defensin clarament la nostra sortida de l’espai europeu.

Som al cap del carrer. Ser independentista avui vol dir advocar per l’exclusió de Catalunya de la UE. Hi estan d’acord els líders del secessionisme irredempt, que es volen erigir en els genuïns capdavanters de l’ortodòxia i de la coherència? En aquest sentit, interpel·lo directament els dirigents de Junts x Catalunya (JxCat), que fan de la via unilateral i de l’1-O el seu estendard polític i electoral: Laura Borràs, Jordi Sànchez, Elsa Artadi, Joan Canadell, Jaume Alonso Cuevillas, Meritxell  Budó, Damià Calvet, Marta Madrenas, Ramon Tremosa, Francesc de Dalmases, Gemma Geis, Eusebi Campdepadrós…

El conducator de Waterloo, Carles Puigdemont, ha afirmat, després de la votació del Parlament europeu: “No negociarem amb la UE la independència de Catalunya, perquè la UE és un sindicat d’Estats i, allà, qui determina és l’Estat espanyol”. I ha afegit, enigmàtic com sempre: “És veritat que hi ha vida més enllà de la UE”. Assumeixen i comparteixen els dirigents de JxCat aquesta visió geopolítica de l’expresident de la Generalitat?

UE sí o UE no: aquest és el dilema al qual ens ha abocat la deriva neoconvergent del procés independentista. En aquest sentit, les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya han de servir per decidir si volem un Govern de la Generalitat europeista o antieuropeista.

La resposta al dilema, per a una immensa majoria de la societat, és òbvia, i, de ben segur, no hi ha cap empresari –per molt independentista que sigui- que subscrigui una hipotètica exclusió de Catalunya del marc comunitari i de l’euro, ja que significaria la ruïna fulminant del seu negoci.

La resolució del Parlament europeu interpel·la també els polítics i els líders socials independentistes que romanen a la presó o que han marxat fora. Cal que facin un sa exercici de realisme i, en comptes de verbalitzar la seva estèril voluntat d’“ho tornarem a fer”, admetin que la independència de Catalunya és, senzillament, un somni impossible i inviable.

Això no és cap derrota ni cap tragèdia. És una evidència que cal admetre i no passa res més. Ja som grans. Sens dubte, si els presos i els expatriats assumeixen la votació democràtica del Parlament europeu, el seu horitzó penitenciari quedarà aclarit i se’ls obriran les portes del camí de la llibertat, a través d’un indult que, en aquestes condicions, el Govern de Pedro Sánchez pot concedir fàcilment.

Més d’hora que tard, el conflicte encetat l’any 2012 per la imputació judicial per corrupció d’Oriol Pujol, l’hereu de la dinastia, s’ha d’acabar. La resolució de Parlament europeu ofereix una pista d’aterratge. Només cal que els dirigents de l’1-O defensin que Catalunya ha de seguir formant part de la UE i que, pel bé de tots, renuncien a la independència unilateral. Les seves famílies els ho agrairan, ja que podran tornar a casa. La resta de catalans, que hem patit vuit anys molt desgraciats, també.  

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

9 comentaris a “El somni independentista s’ha acabat el 26-N del 2020”

  1. Voten contra el dret universal de l’autodeterminació. Viran contra les NNUU. Però no voten contra el nazisme ni el feixisme ni el franquisme. Com a Espanya que pot governar un partit hereu dels assessins franquistes. País

    Respon
  2. Els del Triangle, ja us heu rendit? O la pervivència de Catalunya no us ha importat mai. Quan es va fundar la UE , en dèiem La Europa de les Regions, però s’ha convertit en la Europa dels Estats. Hem d’abandonar el somni? Que s’ha fet del principi de subsidiarietat del qual feien bandera a la UE als seus inicis. Tot s’ho han menjat els privilegis dels deep state . Ens va enganyar la UE inicial O ha sigut pervertida?

    Respon
  3. És que Andorra, Suïssa, Liechtenstein, Mònaco, Noruega, Islàndia, San Marino i el Regne Unit poden sobreviure fora de la Unió Europea i nosaltres no? Tan especialets som? Vinga, va!

    Respon
  4. El sr jaume reixach diu que el dret d autodeterminació es inviable dins la UE, que la sortida de la UE seria la ruina dels negocis de molts empresaris.
    Vista la misèria que suposa la pertanença a la UE per la majoria dels treballadors potser s hauria de lluitar, no tant per la UE sino per un mon més just.
    Els únics arguments que sempre hem tingut han sigut la defensa del lliure dret a decidir, sense que cap institució encorseti la llibertat dels pobles.
    La UE no és igualtat per tothom però tot val quan es tracta de criticar i ridiculitzar als independentistes.
    Ho tornarem a fer Sr Reixach, per què el desig de llibertat es el més noble dels sentiments…

    Respon
  5. Després de tots els esforços d’aquests anys. Ara et penses que ens rendirem perquè hagi gent com tu que no creu que poguem ser lliures? Doncs no, maco. Fora o dins de la UE, tant se val, vivint millor o pitjor, però lliures. Si la UE no ens vol, nosaltres no vole la UE. Salut i república

    Respon
  6. Estic força d’acord amb el que diu en Jaume. Cal que la societat catalana aparqui aquest projecte i s’enfoqui amb els problemes que tenim i amb les eines que tenim per resoldre’ls. Cal concentrar els esforços en superar la crisi sanitària, econòmica i social que patim, cal escoltar a tota aquesta Catalunya que no està per l’independencia, que son una part molt important de la població catalana (possiblement majoritària) i que també son poble català.
    No, no ho tornareu a fer perquè no teniu prou suport, perquè davant teniu un estat de dret que, amb mancances i dificultats, encara funciona i perquè cap pais ha reconegut la DUI de pa sucat amb oli que es va fer ni segurament ho farà.

    Respon
  7. Quina vergonya d’article. És que es viable econòmicament Catalunya dins d’Espanya? Evidentment que no.
    No estic a favor de una Catalunya autartica, però seríem viables i millor que dins d’Espanya.
    Independència no vol dir tancar fronteres… L’economia creixeria exponencialment un cop acabat l’espoli fiscal.
    Si no volen negociar la independència que es quedin tot el deute… Ja veuràs com vindran a negociar ràpid. Però si no vinguesim, sabeu les possibilitats sense deute i sense espoli fiscal?? Es podria parlar tranquil·lament de baixada d’impostos que atraurà a més empreses.

    No tenim cap control de la nostra moneda, sigui dins d’Espanya, o fora d’Europa, igual que Andorra i funciona perfectament.

    Jo dubtava molt d’Europa, podem dir que el 26 de novembre vam tenir clar que Europa no ens ajudarà. Això ho hem de fer sols.

    Respon

Deixa un comentari

Notícies més llegides