Joan Carles I de Borbó, el rei emèrit d’Espanya, ha comunicat a persones del seu entorn que vol tornar a Espanya durant les dates nadalenques i passar uns dies al Palau de la Zarzuela, tot i que no ha fet una petició formal en aquest sentit, revela El Mundo. La mateixa informació afegeix que la Casa del Rei, que està estudiant la situació, ha tingut coneixement d’aquesta intenció per via indirecta i es mostra reticent a rebre’l a la Zarzuela, mentre que el rei emèrit també ha traslladat que no vol provocar un problema institucional.
D’altra banda, El País publica que representants jurídics de Joan Carles I es van reunir amb responsables d’Hisenda per traslladar-los la possibilitat que el rei emèrit regularitzés fons usats entre els anys 2016 i 2018, quan ja no era inviolable perquè ja havia abdicat, i que fonts jurídiques xifren en més de 500.000 euros les despeses de l’anterior cap d’Estat usant aleshores fons de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.
Segons la mateixa informació, la despesa es va efectuar durant tres exercicis fiscals i en dos d’ells els ingressos presenten indicis de delicte fiscal, ja que el frau va superar els 120.000 euros. El País, citant també fonts jurídiques, afegeix que la xifra de més de 500.000 de despesa acreditada i atribuïda a Joan Carles I i a altres membres de la família reial -entre els quals no hi hauria els actuals reis-, podria resultar ser més gran al final de la investigació.
Per la seva part, l’eventual presentació d’una declaració voluntària per part de Joan Carles I per regularitzar la seva situació fiscal amb relació a aquells fons no provocarà l’arxivament automàtic de les diligències informatives obertes per la Fiscalia, sinó que el cas serà analitzat a fons, publica El Confidencial citant fonts fiscals.
Aquesta informació explica que la maniobra del rei emèrit serà difícilment acceptable per a la Fiscalia després de l’obertura d’una segona via d’investigació, a banda de la relativa a les comissions procedents de l’Aràbia Saudita, i que implicaria l’estudi de l’origen dels fons i no només per delicte fiscal, sinó per presumpte blanqueig de capitals i suborn impropi. El blanqueig quedaria compensat per la regularització, indiquen fonts del mateix digital, i el suborn impropi seria difícil de provar, donat que el monarca no podia, per la particularitat del seu càrrec, ordenar accions a funcionaris.
