Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, ha comparat la despesa efectuada pel seu govern en la construcció de l’Hospital Isabel Zendal amb les que destina el govern de la Generalitat al que ella ha denominat “accions independentistes”.
Ayuso ha destacat que el govern català destina 1.700 milions d’euros anuals a aquestes accions, entre les quals ha citat l’acció exterior de la Generalitat, l’agència pública de notícies (ACN), la promoció de la llengua i la “identitat digital catalana”, un import que ha assegurat que equival a “17 Zendales a l’any”. També hi ha inclòs els “303 milions anuals en TV3, el que equival a tres Zendales“, ha especificat.
Així mateix, ha destacat que, pel que fa a “impostos propis, Catalunya en té quinze” i “Madrid en té dos”. D’aquests quinze que, segons ha indicat, “tenen els independentistes”, ha destacat el cànon de l’aigua, la taxa turística, l’impost sobre begudes ensucrades, i l’impost sobre habitatges buits, entre altres, abans d’afegir que tots els trams de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) són “els més alts” a Catalunya i “els més baixos” a Madrid, per la qual cosa ha assenyalat que “probablement aquí tenim un problema de conceptes”.
“Amb el que els independentistes gasten en impostos i el seu negociat, les famílies catalanes paguen 51 Zendales a l’any a canvi de res“, ha reblat la presidenta madrilenya a Twitter.
Aquestes declaracions s’han produït després que el vicepresident i president interí de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president valencià, Ximo Puig, hagin coincidit en la necessitat de lluitar contra el dumping fiscal, que atribueixen a Madrid, comunitat a la qual acusen d’una competència deslleial que volen impedir mitjançant l’harmonització fiscal.
Ayuso, per la seva part, troba que la proposta d’harmonització fiscal és “injusta, il·legal, inconstitucional i perjudica no només als madrilenys, sinó al conjunt de la nació espanyola”, i ha comunicat per carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que presentarà un requeriment d’incompetència i, arribat el cas, un conflicte de competència al Tribunal Constitucional, si el govern espanyol decideix aplicar-la.
