Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del govern d’Espanya, si se celebressin avui eleccions a Catalunya, Esquerra Republicana en resultaria guanyadora amb un 20,5% dels suports. Cap gir de guió sobre el que ens venen dient fa temps. La novetat vindria amb el daltabaix de Junts per Catalunya, que situa en cinquena posició. Per ordre: El PSC, amb un 15,2% dels vots i En Comú Podem, amb un 8,7%, serien segona i tercera força, respectivament. Ciutadans, que va guanyar les eleccions del 2017, hi apareix com a quarta força, però puja en intenció de vot, amb un 8,2% dels sufragis decidits, una dècima per sobre del 8,1% que el sondeig atorga a JxCat. En una altra lliga juguen: La CUP rep un 3,8% i el PP, un 2,1%, mentre que Vox, que creix en intenció de vot, suma un 1,3% i el PDECat, separat de JxCat, un 0,3% en un sondeig on un 13% dels enquestats assegura que no té decidit el vot i un 9,5% s’inclina per no votar.
Però, com va dir l’intel·lectual colombià Álvaro Gómez Hurtado, “les enquestes són com les botifarres: molt saboroses fins que un sap com les fan”. D’altra, no és la primera vegada que ERC guanya unes enquestes i perd les eleccions. Sigui com vulgui, la supremacia republicana es referma enquesta darrere enquesta. Això, tal com va tot, té el seu mèrit. Resulta incomprensible que algú que ocupa els llocs clau en la lluita contra la covid surti indemne de les enquestes. S’entén millor el desastre ‘juntista’, còmplice del desgavell. Entre els dies 2 i 13 de novembre, consellers com Chakir El Homrani ja acumulaven mèrits suficients per a revertir l’eufòria. No és menys cert, però, que l’escalada de despropòsits sembla no tenir aturador.
L’últim i lamentable espectacle dels socis de govern -JxCat i ERC- han estat les filtracions, de manera especial la de l’esborrany de desescalada. Una indiscreció, per anomenar-ho d’alguna manera, que haurien fet els ‘juntistes’ i els republicans censuren. Com va exclamar Jesús en defensa d’una prostituta que era a punt de ser lapidada, “qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra”. Fa gràcia veure ERC fer-se l’ofesa en un tema que qui més qui menys ha fet en la seva vida. Així, mentre la pandèmia campa més o menys lliure, el Govern es baralla, demostrant una vegada més que la prioritat sempre ha estat la mateixa, un grapat de vots.
Jo no sé si Esquerra guanyarà les eleccions, ni si Junts caurà a la cinquena posició, però el que em temo que passi és que l’apartat de l’abstenció s’enfili més enllà del pronosticat 13%. Ho lamento, però em jugo un pèsol que el gran guanyador de les eleccions catalanes del 14-F serà l’abstenció. Una abstenció guanyada a pols, gràcies a una qüestionable gestió de la pandèmia i, especialment, gràcies a la vergonya de la divisió exhibida sense rubor pel Govern. Quan menys podia ser, quan un virus letal ens atacava, què feien els nostres polítics? Barallar-se.
