Les eleccions que va convocar l’Estat a Catalunya després de destituir el Govern i dissoldre el Parlament amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució van acabar amb una nova cambra i amb Roger Torrent com a primer càrrec investit de la nova etapa, quan va assumir la presidència del Parlament després d’un primer pacte entre els independentistes. Passades les setmanes, però, Roger Torrent va deixar clar que, com assegura que ja havia advertit a tothom, no pensava posar en risc la institució ni forçar la maquinària judicial amb accions de legalitat interpretable o poc sòlida. Així, no va anar més enllà del que va poder amb la investidura de Carles Puigdemont, amb l’intent de Jordi Sànchez, o amb la segona sessió de la investidura de Jordi Turull quan ell ja era a la presó.
Això va desencadenar una tempesta de JxCat contra ERC i, especialment, contra Torrent. Des d’aquell moment, la figura del president del Parlament es va convertir quasi en una obsessió per a un sector de JxCat. L’episodi de la retirada de l’escó a Quim Torra tampoc va ajudar a destensar. Amb aquest ambient, el mandat se li ha fet irrespirable. Massa tensió política, massa estar a la diana mediàtica. I és per això que el seu entorn ja dona per fet que després del 14- F no voldrà repetir de president, sigui quin sigui el resultat electoral.
