L’Associació de Productors de Documentals, Pro-Docs, que agrupa les principals empreses d’aquest sector a Catalunya, ha mostrat el seu disgust per les informacions sobre la voluntat de Mediapro de vendre vuit documentals a TV3 utilitzant les seves influències polítiques. En un article titulat “Es ven sèrie a 800.000”, publicat al web Infoproa, assenyalen que “aquests darrers dies ha corregut com la pólvora un àudio on un directiu d’una empresa maniobrava per intentar vendre una sèrie documental a Televisió de Catalunya. No és propòsit d’aquest escrit entrar en l’ètica d’aquestes accions. Cadascú que en tregui les seves pròpies conclusions. Hi haurà qui trobi lícit emprar la xarxa de contactes polítics per col·locar obres i qui ho trobarà del tot immoral. El que per nosaltres és realment rellevant de l’àudio, el que posa de manifest, és el desemparament de la producció de documentals a Catalunya per part de qui n’ha de ser el principal motor: Televisió de Catalunya”.
“Durant anys, les productores de documental hem volgut creure el relat oficial que assegurava que els criteris per poder produir documentals eren de caràcter professional, que hi havia uns comitès d’experts que avaluaven la qualitat dels projectes i el seu interès social i cultural. I que si els diners anaven disminuint, any rere any, era per la falta de recursos de la televisió. Seguint aquest camí hem desembocat en la situació actual. Aquest darrer any s’han contractat documentals des de Televisió de Catalunya per valor de 178.500 euros. No és cap error. 178.500 euros és tota la inversió en coproduccions de documentals i drets d’antena en el que duem de 2020”, es denuncia a l’article, que continua dient que “les xifres són simptomàtiques: 20.000 euros per documental en la darrera comissió. 1.500 euros de drets d’antena per documentals ja acabats. Una tendència a la baixa que s’arrossega des de fa deu anys (des de l’any 2011, en què es van contractar documentals per valor d’1.319.000 euros i quan es dotava amb 60.000 la coproducció de llargs documentals). Les conseqüències d’aquest desgavell són evidents: la pràctica desaparició del documental català en l’escena internacional”.
En aquestes condicions, assenyala Pro-Docs, “sentir a parlar d’una compra de 800.000 euros fa feredat. No perquè la quantitat sigui molt elevada. De fet, sembla un preu just per una sèrie de 8 capítols. Aquest no és el problema. El problema és que el contrast amb el qual es paga a la resta de productores, i els canals poc transparents a través dels quals es fa, genera un greuge comparatiu insuportable” i lamenta que “per als qui ens seguim esforçant i construint projectes per aconseguir sobreviure de les restes d’aquest naufragi, de les engrunes que ens permeten fer documentals en paupèrrimes condicions, que de sobte es multipliqui per cinc el cost de les produccions contractades en una sèrie que entra per altres canals de dubtosa ètica i legalitat, fa esgotar la paciència de qualsevol”.
I acaba dient que “no hem vist la sèrie en qüestió, i per tant en desconeixem el seu interès i la seva qualitat. Però, sigui com sigui, aquest no és el tema de fons d’aquest escrit. La seva tesi és que cal reformular el pacte per assolir una entesa de caràcter professional, d’essència cultural, de prioritat social, on es doti la producció de documentals d’una quantitat mínimament digna amb mecanismes transparents i d’igualtat d’oportunitats. Només així podrem tornar a ser un país amb obres documentals dignes, el que vol dir també ser un país més divers, més just, amb memòria col·lectiva i amb una visió crítica de la realitat”.
Pro-Docs està formada per una quarantena de productores, entre les quals n’hi ha moltes que tenen contractes amb TV3 com Minoria Absoluta, Lavínia, Brutal Media, Batabat o Goroka. Mediapro no n’és membre.
