Comença el judici del 17-A amb molts interrogants i grans dubtes sobre la versió oficial dels fets

L'Audiència Nacional rebutja les investigacions demanades per l'acusació
17-A

Aquest dimarts, 10 de novembre, s'obre el judici oral dels atemptats gihadistes del 17 d'agost del 2017 a les Rambles de Barcelona i de Cambrils, que van causar 16 morts i més de 140 ferits. Els mitjans de comunicació sempre han titllat els dubtes i les contradiccions relacionades amb aquests atemptats com a meres "elucubracions independentistes".

Cal destacar que la comissió d'investigació sol·licitada al Congrés dels Diputats per ERC i PDECat va ser vetada per PP, PSOE i Ciutadans el mes de març del 2018 a la Mesa del Congrés. Això contrasta amb la comissió d'investigació dels atemptats gihadistes de l'11 de març del 2004 a Madrid, que va comptar amb un ampli suport parlamentari.

En altres països del nostre entorn també s'han constituït comissions d'investigació per aclarir atemptats terroristes, com va passar per exemple a França amb els atacs gihadistes de París del novembre del 2015, que van causar nombroses víctimes. D'aquesta comissió els parlamentaris en van extreure conclusions molt valuoses per lluitar contra el terrorisme: van reformar els seus serveis d'intel·ligència i van millorar els protocols d'atenció a les víctimes.

Per contra, l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, sí que va comparèixer a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats, a la qual va aportar informació, però a porta tancada i a canvi del silenci dels diputats.

Diligències "conspiratòries"
L'Audiència Nacional ha desestimat les noves diligències sol·licitades pels advocats de la defensa dels pares del nen de tres anys mort en l'atemptat, Xavier Martínez Mompart, de la qual s'ocupa el bufet de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, amb la col·laboració del lletrat Agustí Carles. Aquest advocat i antic magistrat ha fet una ingent feina de busseig en els més de 50.000 folis del sumari, a més del nombrós material audiovisual aportat.

Des del despatx de Jaume Alonso-Cuevillas lamenten que no van tenir accés al sumari completament fins al 8 de gener passat, un dia després que es tanqués la causa, per culpa, d'una banda, del secret del sumari i, de l'altra, del fet que van haver d'esperar que tota la documentació fos accessible a la plataforma Cloud a internet.

Després d'una anàlisi exhaustiva de tota la documentació, s'han posat en evidència una sèrie de contradiccions i línies d'investigació que van ser abandonades durant la instrucció. Com a resultat d'això, el 9 de juny passat, els advocats de Javier Martínez van demanar noves diligències i la revocació de l'acte de conclusió del sumari i de l'acte de processament.

La sala de l'Audiència Nacional va rebutjar la realització de noves investigacions, titllant la sol·licitud de "conspiratòria": "Se pretende una verdadera cascada de nuevas diligencias sobre la base, absolutamente huérfana de soporte, de una 'teoría conspirativa', negándose el fallecimiento de Abdelbakyi Es Satty y queriendo involucrar al Centro Nacional de Inteligencia", afirma.

S'ha autoritzat, però, la compareixença de les facultatives del laboratori de la policia científica de Casablanca (Marroc) que van elaborar l'informe pericial de genètica de la família d'Abdelbaki Es Satty, amb el qual se sustenta la mort de l'imam de Ripoll. Atès que el jutge d'enllaç al Marroc ha informat de la impossibilitat de testificar per videoconferència, la sala ha determinat, contra el que la llei estipula en aquests casos, que les despeses de desplaçament dels perits judicials vagin a càrrec del pare de nen assassinat, Javier Martínez, que es troba actualment a l'atur i té una situació econòmica difícil, després que l'atemptat i la mort del seu fill Xavier li destrossés la vida.

Per sufragar les despeses del procés judicial, Javier Martínez va iniciar fa uns mesos un crowfunding a les xarxes, a través de la pàgina web 17A volem saber la veritat. Ara ha fet una nova crida d'ajuda al seu compte de Twitter per costejar aquestes despeses. Per altra banda, alguns advocats de víctimes estrangeres ja han manifestat la seva voluntat d'adreçar-se a les seves jurisdiccions, en cas de no obtenir totes les respostes en el judici.

L'objectiu dels terroristes de Ripoll era segar el nombre més alt de vides possible, com ha quedat acreditat en el nombrós material confiscat i que consta en el sumari. Els seus plans, però, es van veure frustrats per l'explosió de la casa d'Alcanar el dia 16 d'agost del 2017.

Mohamed Houli (supervivent de l'explosió d'Alcanar) i Driss Oukabir (germà d'un dels terroristes morts i la persona que va llogar la furgoneta utilitzada a les Rambles) seran jutjats per pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives, i conspiració pel delicte d'estralls terroristes, però en cap cas pel delicte d'assassinat.

Said Ben Iazza, que va facilitar a la cèl·lula la furgoneta en la qual es van transportar els precursors destinats a la fabricació d'explosius, i la seva documentació per adquirir-los, està processat per col·laboració amb organització terrorista.

A banda de la possible impunitat relativa pels assassinats, estan en joc les indemnitzacions que els puguin correspondre als familiars de les víctimes, ja que, segons la llei, aquestes podrien ser assumides per l'Estat, en el cas, més que probable, que els processats es declaressin insolvents. 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari