Calbot de l’Audiència Nacional a Rajoy per l’1-O

La sentència que absol el major Trapero retreu al govern d'Espanya la manca d'ús dels mecanismes constitucionals i troba "raonable" el desplegament d'antiavalots efectuat pels Mossos
Mariano Rajoy

L'Audiència Nacional dedica poc més d'una plana a valorar el dispositiu policial de l'1-O en la sentència amb què ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent del mateix cos Teresa Laplana i els alts càrrecs del Departament d'Interior Pere Soler i Cèsar Puig del delicte de sedició, pel qual el Tribunal Suprem va condemnar l'any passat nou dirigents del procés.

En les pàgines 69 i 70, la sentència considera que les actuacions de Trapero "semblen dirigir-se a minimitzar els danys, encara que això suposés la fi de la celebració del referèndum il·legal" i que el major, aleshores la màxima autoritat policial del cos, "no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir tant sí com no el referèndum", si això produïa "danys irreparables". L'Audiència Nacional hi conclou que "la prudència en una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l'estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials". Pel que fa al fet que els Mossos optessin per restringir la intervenció dels seus efectius antiavalots, davant la possibilitat de causar danys irreparables i desproporcionats, la sentència afegeix que "cal considerar-se, almenys, com a raonable, malgrat que es podria haver optat per una altra mena d'intervencions policials i es pugui discutir quina hauria sigut la més adequada".

En canvi, a més d'afirmar que els altres cossos de seguretat també van actuar segons els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat "en moltes de les intervencions" d'aquella jornada, l'Audiència Nacional es mostra crítica amb l'actuació del govern d'Espanya, que llavors presidia Mariano Rajoy. Després d'indicar que l'ús de la força contra "ciutadans indefensos" en aquella situació "no podia ser" la "solució", assenyala que "en un sistema democràtic avançat com el nostre l'ordenament jurídic té ressorts suficients per afrontar tots els incompliments legals i judicials, fins i tot quan provenen de les més altes autoritats d'una comunitat autònoma". "Des de la declaració de l'estat d'alarma o excepció que preveu l'article 116 de la Constitució, fins a l'adopció de les mesures necessàries perquè una comunitat autònoma compleixi amb les obligacions que li imposen la Constitució i la llei o quan actuï de manera que atempti greument contra l'interès general d'Espanya, a través del mecanisme previst en l'article 155 de la Constitució", enumera.

"El fet que no s'hagués posat en marxa aquest remei constitucional davant la convocatòria, primer, i la celebració, després, d'un referèndum il·legal que tractava de ser prolegomen de la declaració d'independència d'una part del territori espanyol no justificava, sempre i en tot cas, que l'acatament de la legalitat i de les decisions dels tribunals hagués de passar per la producció de greus danys a les persones i per una alteració generalitzada de l'ordre públic a Catalunya", hi rebla l'Audiència Nacional.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

Noticias relacionadas

Hoy destacamos

Deixa un comentari