Lamento repetir-me però no m’ho puc treure del cap. Portem uns quants dies pendents de la discussió que hi ha entre el govern espanyol i el de la Comunitat de Madrid per veure quines mesures de seguretat s’apliquen per aturar el ritme de creixement dels contagis per la Covid-19. Frustra enormement que una qüestió de vida i mort (en aquest cas crec que l’expressió s’hi adiu força) es converteixi en un pim pam pum d’interessos polítics i electoralistes. En aquest cas no tinc cap dubte de quin costat és el que està jugant sense ètica: El del govern de la comunitat de Madrid i els partits que li donen suport.
També és trist veure els polítics, articulistes, tertulians i creadors d’opinió que, des de Catalunya, aprofiten la crisi madrilenya per fer burla d'Espanya intentant donar la imatge que allò és un desastre i que aquí estem immunitzats contra situacions polítiques, socials i sanitàries com la seva. Especialment trist és veure com l’ex-president de la Generalitat, Quim Torra, es vol fer el graciós recriminant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que participi en una cimera a Portugal mentre aprova el confinament de Madrid.
A la comunitat de Madrid han mort unes set-centes persones en les darreres tres setmanes per culpa de la Covid-19. A Catalunya, la meitat o una tercera part. Les xifres ballen però són terribles.
Ningú no pot donar lliçons a ningú. Les que donem avui als que ofereixen les pitjors estadístiques de contagis, ingressos hospitalaris i mortalitat, ens les poden donar a nosaltres d’aquí a quatre dies. Països que passaven per ser els que millor havien afrontat la pandèmia experimenten ara grans increments en els contagis. Ciutats que es vantaven d’aplicar poques restriccions als seus ciutadans, s’afanyen ara a imposar-los l’ús obligatori de la mascareta o a recomanar-los que surtin de casa com menys, millor.
Alguns eslògans que agraden tant als amants de l’èpica han de guardar-se al calaix. És lamentable que Isabel Díaz Ayuso acabi el seu missatge de protesta per l’estat d’alarma imposat pel govern espanyol amb una crida propagandística: “Si no és lliure, no serà Madrid”. A eslògans com aquest ja estem acostumats els catalans que hem viscut el procés independentista dels darrers anys. El darrer ens alliçona que davant les properes eleccions al Parlament, “ni dreta, ni esquerra: independència”. El que crec que toca ara és “ni independència, ni centralisme: junts contra la pandèmia”.
Aquí, a Madrid, París, Brussel·les, Washington, Nova Delhi o Lima.
