La inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat ha fet que l'independentisme busqui arguments que avalin la "injustícia" de la condemna. Els dos principals juristes que s'han posat del costat són els habituals tertulians a TV3 Joan Josep Queralt i Javier Pérez Royo. Tots dos són catedràtics i sempre s'han mostrat proclius a defensar les tesis de l'independentisme des de posicions jurídiques.
Per ells, i uns quants més que segueixen la seva estela, no hi ha delicte doncs Torra no hauria desobeït un jutge i, a més, la Generalitat no és una institució inferior a la Junta Electoral Central.
Tot s'inicia quan la Junta Electoral va recordar a totes les administracions que durant el període de campanya electoral no poden fer ostentació de lemes que podrien ser considerats partidistes seguint la jurisprudència del Tribunal Suprem. El Palau de la Generalitat, així com moltes dependències de l'administració, tenien pancartes reclamant la llibertat dels polítics catalans empresonats. Davant l'advertiment de la Junta Electoral, Torra va canviar aquesta pancarta per una reclamant la llibertat d'expressió, la qual també va ser considerada no apte per l'organisme que vetlla per la imparcialitat de les administracions en períodes electorals.
Torra no va fer cas ni dels serveis jurídics de la pròpia Generalitat, ni del Síndic de Greuges ni d'assessors. Les conselleries d'ERC van complir amb la llei, així com Ada Colau, per exemple, quan van retirar qualsevol pancarta. Torra, però, ho va acabar fent, però ja havia estat denunciat davant el TSJC per desobediència.
El propi Torra, durant la seva declaració en el judici oral va reconèixer que sí que havia desobeït davant una pregunta del seu propi advocat defensor, fent ostentació davant del tribunal de la seva actitud.
L'article 410 del Codi Penal recull que els càrrecs polítics que incorrin en una desobediència durant el període electoral poden ser inhabilitats entre sis mesos i dos anys. Sembla que els juristes que defensen Torra desconeguin la llarga jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquest aspecte.
