Setze comarques tenen majoria de ciutadans independentistes mentre que a dotze la majoria es decanta perquè Catalunya continuï formant part d'Espanya. En dues comarques –el Gironès i la Ribera d’Ebre- hi ha tants partidaris com detractors de la independència. Així ho recull el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, realitzat entre els dies 25 de juny i 21 de juliol. En l'anterior baròmetre del CEO hi havia tres comarques independentistes més.
Aquest baròmetre detecta un descens del suport a l’independentisme. En el conjunt de Catalunya, indica que el 42% dels enquestats són partidaris de la independència i el 50,5% hi estan en contra mentre que un 7,5% no manifesten la seva opinió. En l’anterior estudi del CEO sobre aquesta qüestió, fet el febrer, un 44,9% dels entrevistats donava suport a la independència i un 47,1%, no. L’avantatge dels contraris a la separació de Catalunya d’Espanya en aquests mesos s’ha quasi quadruplicat, passant de 2,2 punts a 8,5.
El CEO va trobar que el Pla de l’Estany és la comarca on la independència té més força, amb un 85,7% de partidaris i només un 14,3 de contraris o indecisos. La segueixen La Garrotxa (76,5%), Pla d’Urgell (73,7%), Garrigues (72,7%), Alt Camp (71,4%) i Pallars Jussà (70), l’Alt Penedès (66,7), Baix Empordà (60), La Selva (58,8), Ripollès (55,6), Baix Ebre (55,6), Alt Empordà (53,6), Urgell (51,7%), Montsià (51,4), Bages (51,3) i Osona (42,9).
La comarca amb més percentatge d’adversaris a la independència és el Tarragonès (64%) seguida del Baix Penedès (61,9%), Baix Llobregat (58,9%), Baix Camp (57,1%), Anoia (56,3%), Barcelonès (56,1%), Garraf (55,6%), Noguera (54,5%), Maresme (53,6), Vallès Oriental (51,4), Segarra (50) i Vallès Occidental (48,2).
Sobta que una comarca com el Gironès, que es podria esperar que donés una clara majoria a l’independentisme, ofereixi un resultat d’empat, segons el baròmetre del CEO. A l’anterior baròmetre, els independentistes superaven als que no ho eren al Gironès per una diferència de vint punts (55,6 a 35,6%). Aquesta diferència s’ha evaporat en mig any i ara s’ha convertit en un empat a 41,7%. També xoca que Osona, amb la que es considera capital de l’independentisme Vic al capdavant, hagin caigut, en aquest baròmetre, del costat dels contraris al trencament amb Espanya. Si fa mig any, la relació entre uns i altres era de 42,9% a 33,3% favorable als primers, el juliol els partidaris del no guanyaven per 50% a 41,7%.
És evident que en les oscil·lacions que es produeixen en les dades que ofereixen algunes comarques hi pesa el petit nombre de persones enquestades. L’estudi es va fer amb un total de 2.000 entrevistes, de les quals el major nombre es va fer al Barcelonès (570), el Baix Llobregat (251) i el Vallès Occidental (227) mentre que al Gironès se’n van fer 45 i a Osona, 12. Malgrat la distorsió que comporta el nombre reduït d’enquestes fetes en determinades comarques, és evident que a algunes que sempre s’han considerat propietat indiscutible dels que volen la independència, hi ha col·lectius que no la veuen gens clara i que, en els darrers mesos, són cada cop més nombrosos.
