La internacionalització del conflicte laboral

Els sindicats mundials de l’L-20 han reclamat als governs del G-20 més inversió en atenció sanitària, educativa i de cura dels ancians, en infraestructures i en política industrial; mesures contra el canvi climàtic i per a una transició justa, protegir i promoure l’ocupació evanescent per la covid-19 i actuar d’acord amb la Declaració del Centenari de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

El setembre, els sindicats europeus demanen a la Unió Europea que estableixi un salari mínim just, la negociació col·lectiva i que s’elimini l’empobriment dels treballadors. Efectes i causes. 

En les últimes dècades, el Japó, Alemanya, Itàlia, els Estats Units, Espanya i altres països han evolucionat de forma molt similar pel que fa a la contractació laboral i a l’organització de la feina.

Les diferències culturals, històriques, psicolaborals i socials no han suposat cap impediment. Fins a la insolidària oferta petitburgesa d’enclaustrar-se en la nació imaginada, amb sentiments de pertinença excloents, ho ha assumit sense reserves. 

El sistema financer campa pel món al seu aire. Les seves transaccions circulen per la fibra òptica a la velocitat de la llum. Les decisions es prenen segons els beneficis que es reflecteixen als taulers electrònics, prescindint de les persones que puguin resultar afectades, que ni coneixen ni saben res de les seves vicissituds. Proliferen entitats prestadores de treballadors. La contractació laboral fixa i indefinida habitual ha passat a ser temporal i precària. Augmenten els treballadors “autònoms” i els que treballen en negre, tant en el camp com a la ciutat. Ho facilita la informatització de les decisions, el desglossament de les operacions i la simplificació de les tasques.

Els coneixements i l’experiència del treballador han deixat de ser el suport de la producció, de l’organització de la feina i de la supervivència de l’empresa. És innecessari conservar els bons professionals. Ara se’ls vol submisos, obedients, espantadissos i individualistes; disponibles per al que sigui, de dia o de nit, a qualsevol hora.

Hi ha empreses de selecció de personal que es diuen especialistes a observar la mirada. El sistema possibilita la intervenció de treballadors i d’empreses auxiliars alienes a la  multinacional. Conformen subconjunts del producte i els uneixen al conjunt principal disponible. El vincle de caràcter laboral d’aquests treballadors se substitueix pel mercantil, del grup o la subcontracta. En la indústria, els serveis, el comerç, els supermercats i l’administració. La parcialització i la desconnexió, habitual en les tasques de contingut manual, afecta els tècnics i els professionals d’alta qualificació.

S’avança ràpid en la nova revolució industrial i, per això, és urgent discutir-li l’organització de la feina a la direcció de l’empresa i intervenir en el control de gestió. Per condicionar-ne l’evolució i que els treballadors siguin el factor principal de tot el procés i evitar la subordinació permanent a l’algoritme i a la màquina. Com que la disrupció tecnològica, l’internet de les coses, el 5G, l’alienació i la submissió del treballador es produeixen igual a tot el món, l’acció sindical ha de contemplar el seu vessant internacional.

És imprescindible que l’organització dels treballadors traspassi les fronteres. Ho exigeixen les renovades condicions en què es desenvolupa el capitalisme, gairebé exclusivament financer, sense limitacions geogràfiques. Però, com en tot, per algun país es comença perquè els altres el segueixin.

A Londres, el 1864, es va fundar l’Associació Internacional de Treballadors, la Primera Internacional. Aquesta entitat va agrupar sindicalistes anglesos, anarquistes i socialistes francesos i republicans italians. També espanyols. Les seves finalitats van ser l’organització política dels treballadors a Europa i a la resta del món,  examinar problemes en comú i proposar  línies d’acció. 

Trobar la fórmula per a la  mobilització eficaç dels treballadors, necessària perquè tingui èxit l’acció reivindicativa i transformadora. No és fàcil. Necessita també el substrat ideològic suficient i la perspectiva política adequada.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides