La política vol jugar contra Bartomeu

Ni al FC Barcelona ni als socis els convé demanar la seva dimissió abans que se celebrin les eleccions, tampoc per als precandidats perquè seria la seva ruïna
Josep Maria Bartomeu

La guerra desfermada per l'entorn del barcelonisme més hostil contra Josep Maria Bartomeu té a veure, exclusivament, amb interessos del tot aliens al que és veritablement convenient per al club. Per començar, si Bartomeu dimiteix ara o com a resultat d'un vot de censura l'única conseqüència directa és la paràlisi total de la institució en tots els sentits, ja que l'absència de junta directiva només provoca la constitució d'una comissió gestora amb les atribucions limitades a mantenir el club en funcionament sense realitzar actes de disposició ni poder-se fer responsable del tancament de l'exercici 2019-20.

Això vol dir que si, per exemple, el vot de censura se celebrés a l'octubre, la gestora disposaria de tres mesos per anticipar la crida a les urnes, en cap cas abans del gener, amb la presa de possessió a finals d'aquest mes o principis de febrer del 2021. Es dona la circumstància que els impulsors de la moció de censura contra Josep Maria Bartomeu asseguren haver recollit 20.731 signatures. Un nombre de firmes que superaria amb escreix les 16.521 necessàries per tirar endavant la votació. El club té deu dies per validar les firmes. Si n'hi ha 16.521 de vàlides, hi haurà vot de censura.

Sense haver-se celebrat l'assemblea hi hauria el dubte sobre quina quantitat exacta haurien de presentar els candidats l'aval del 15% del pressupost de despeses, ja que no estaria aprovat, com és preceptiu. Sobre els 1.000 milions de l'exercici passat? No tindria gaire sentit quan se sap que el club presentarà ingressos per sota d'aquesta xifra i un dèficit de més de 100 milions.

Podria regular-se, legalment o no, que es prenguessin com a referència les despeses de la temporada 2019-20, que podrien no baixar dels 900 milions d'euros, és a dir, cobrir l'aval per 135 milions d'euros i fer-se càrrec a més del resultat de la liquidació de la temporada 2020-21. El problema és que es calculen pèrdues també per aquest curs, cosa que obligaria aquesta mateixa nova directiva entrant a un increment de l'aval i a començar el mandat amb un llast econòmic terrible.

Tot això, però, és evitable si es permet a Bartomeu acabar el mandat, convocar les eleccions estatutàriament d'acord amb aquesta situació i, per a la junta directiva guanyadora, prendre possessió el dia 1 de juliol amb el control econòmic complet i sense riscos. Els que insisteixen en la dimissió de Bartomeu, sens dubte, o no saben el que es fan o estan en una guerra en què el Barça és només una peça d'un joc més complicat, com és el de la política.

El vot per correu l'hauria de validar l'assemblea
En el supòsit que el president del Barça i la seva junta caiguessin abans d'hora, o com a resultat d'un vot de censura, una nebulosa administrativa cauria sobre la gestora, que, davant dels dubtes i la cautela pròpia dels procediments a seguir, probablement es prendria més temps del previst abans de convocar eleccions.

El panorama seria enigmàtic i confús, amb un exercici per liquidar, pendent d'assemblea i un dèficit per endossar a algú. Per contra, en aquest moment les eleccions estan programades –tot i que no convocades tècnicament– per al 20 i 21 de març, i s'han pactat les condicions amb la Secretària General de l'Esport per a l'excepcionalitat de no coincidir amb un dia de partit al Camp Nou si se segueix jugant sense públic.

La celebració d'eleccions en dues jornades suposa una novetat històrica, igual que obrir seus territorials per no generar ni més mobilitat de la necessària ni tampoc aglomeracions. A més, les autoritats de l'esport català han suggerit el vot per correu, una opció que recull la llei però que el FC Barcelona no contempla en els seus estatuts. Per implementar-lo, n'hi ha prou que la directiva inclogui la seva aprovació en la pròxima assemblea sempre que es pugui celebrar, o bé, arribat el cas extrem, l'aprovació d'un decret via Govern de la Generalitat per validar-la com una mesura extraordinària que permeti el desenvolupament de la vida democràtica del Barça a causa de les circumstàncies actuals.

LLEGEIX L'ARTICLE SENCER AL Nº 1408 DE L'EDICIÓ EN PAPER DEL TRIANGLE

(Visited 159 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari