A dues setmanes de la seva més que probable inhabilitació, el president Quim Torra ha decidit morir matant. Ell, o qui li mogui els fils. Dijous, amb traïdoria, es van polir d’una tacada tot allò que, per raons diverses, els feia nosa. Miquel Buch apareixia, sovint amb raó, en totes les travesses de crisi de govern. La pública i publicada mala relació del conseller d’Interior amb el president vicarial tard o d’hora havia de passar factura. A més, Buch va gosar contradir el manament de la llei de Torra que diu ‘desobeiràs sobre totes les coses’. Així, va deixar que els Mossos fessin de Mossos durant els altercats de després de la sentència del procés, contradient la voluntat de Torra.
El cas més clar de purga és, segurament, el del cessament d’Àngels Chacón. La consellera d’Empresa i Coneixement és culpable de no haver estripat el carnet del PDECat, i això es castiga amb penes de defenestració. També se l’acusa de postular-se com a candidata del Partit Demòcrata a les eleccions catalanes. Ja se sap, Carles Puigdemont no fa ostatges. Així, no han volgut que una possible rival es promocionés fent de consellera. No, manant ells. La política ha pagat en primera persona les destrosses de la baralla postconvergent. Ella mateixa lamentava dijous el final abrupte del càrrec i qualificava de dolorosa la destitució. En defensa pròpia, el PDECat acusava Torra de fer “purga política”. L’últim capítol d’aquesta història encara s’ha d’escriure.
Finalment, el cas de Maria Àngels Vilallonga passaria la prova del cotó-fluix del que hauria de ser una crisi de govern. La titular de Cultura, que va rellevar l’omnipresent Laura Borràs en el càrrec, ha fet una pèssima gestió del seu departament, deixant a la intempèrie un sector clarament castigat per la pandèmia. Vilallonga passa per Cultura amb més pena que glòria i la destitució sembla encertada.
Després del desgavell, sortia Torra i circumscrivia els canvis a la pandèmia i negava “cap altre objectiu” (purga política). En definitiva, feia allò que tant li agrada fer: prendre’ns a tots per ximples. Posats a dir les coses pel seu nom, tant costa dir a Buch me’l carrego per deslleial, a Chacón per venjança i a Vilallonga per incompetent? En l’anterior crisi, Torra (Puigdemont) va enviar Borràs a Madrid i Elsa Artadi a l’Ajuntament de Barcelona. Dues polítiques clau en l’entorn de Puigdemont. Queda clar que la prioritat ha estat sempre electoral i que mantenir-se en el poder passa per damunt de la qualitat en la gestió, per damunt del Govern. Dijous, destacats membres del sector empresarial del país es preguntaven, per exemple, si en plena crisi del coronavirus és aconsellable fer saltar del tren, en marxa, a la titular d’Empresa. Es preguntaven si això podria afectar plans com el de la reindustrialització de Nissan.
Queda clar que el que necessita aquest govern no són recanvis, sinó unes eleccions.
