Quim Torra: inútil i covard

La història de Catalunya és mil·lenària i els catalans hem conegut moltíssimes glòries i derrotes en el decurs dels segles passats. L’últim drama viscut va ser la Guerra Civil espanyola (1936-39), seguida de la llarga i tenebrosa dictadura franquista, que es va perllongar fins a les primeres eleccions democràtiques, l’any 1977. 

Una de les conseqüències de la recuperació de la democràcia a Espanya va ser el retorn del president Josep Tarradellas i el restabliment de la Generalitat, com a institució d’autogovern de Catalunya. Una altra data cabdal va ser l’entrada d’Espanya com a membre de la Unió Europea (1986). 

D’aquesta manera, la vella Catalunya va quedar instituïda en el mapa comunitari europeu com una regió: això sí, dotada de competències reforçades, en comparació amb altres regnes medievals (la Bretanya, la Borgonya, el Vènet, etc…). La celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona és el paradigma d’aquesta nova Catalunya democràtica, falcada per la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i els Tractats europeus. 

Aquest trípode legislatiu i institucional va donar un llarg període de 30 anys de progrés econòmic, social i cultural a Catalunya, malgrat la corrupció del règim pujolista (1980-2003) i la inestabilitat dels tripartits (2003-10). La gran crisi financera del 2007 va comportar la dramàtica desaparició de les caixes de Catalunya, Penedès, Girona, Tarragona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Laietana i Manlleu i una desestructuració objectiva de l’economia catalana, de la qual no ens hem recuperat fins ara.

En els últims 10 anys, Catalunya ha caigut en un pou profund i fosc, a causa de la inoculació massiva des del poder de la Generalitat del deliri independentista. Els tres presidents que hem tingut en aquest període –Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra– han estat un absolut desastre. Artur Mas, pel seu pacte amb el PP, per les ferotges retallades pressupostàries en polítiques socials i per obrir la capsa dels trons del “procés”. Carles Puigdemont, pel trampós referèndum de l’1-O, per la DUI i per la seva fugida a Brussel·les, forçant que el Govern de Mariano Rajoy intervingués la Generalitat amb l’aplicació de l’humiliant article 155. Quim Torra, per la seva absoluta incompetència i manca de lideratge.

El “procés” ha provocat que les grans empreses de Catalunya hagin optat per traslladar la seva seu social, espantades per les imprevisibles conseqüències de la delirant i absurda aventura secessionista. Una de les grans indústries del país, Nissan, ha decidit tancar les seves plantes de producció. I, per postres, la pandèmia de la Covid-19 té uns efectes demolidors sobre el principal motor econòmic de Catalunya, el turisme i el comerç

La gestió de la crisi sanitària que ha fet la Generalitat ha estat deplorable. Més de 12.000 morts i una manca absoluta d’organització i de capacitat per fer front als rebrots d’aquest estiu han arruïnat el sacrifici col·lectiu del confinament. Quim Torra, com a president de la Generalitat, és el màxim responsable d’aquesta ineficàcia imperdonable, que aprofundeix la gravetat de la depressió econòmica en la qual estem instal·lats, com demostren l’increment desbocat de l’atur i de la desigualtat social.

Quim Torra és un inútil i un covard. Com a polític independentista, no ha aconseguit que el seu projecte polític avanci ni un mil·límetre en els últims dos anys. Al contrari, durant el seu mandat la “guerra” intestina entre els hereus del pujolisme i ERC ha estat més virulenta i descarnada que mai, afeblint i desorientant el moviment. Els líders de l’1-O purguen les seves condemnes en presons de la Generalitat, de les quals Quim Torra en té les claus, i els Mossos d’Esquadra reprimeixen sense manies els independentistes que alteren l’ordre públic. 

El president de la Generalitat és un “boques” que es fa el gran patriota però que, a l’hora de la veritat, s’arronsa com un cuc davant els poders de l’Estat. Ell no es vol jugar l’esplèndid sou que cobra –més de 140.000 euros a l’any!– per ser coherent i conseqüent amb les seves idees. Ha fet un ridícul i patètic acte de desobediència amb la col·locació d’una pancarta a la façana de la Generalitat, contravenint la Llei Electoral, i amb això ja creu que és un heroi de la història de Catalunya, a l’altura de Francesc Macià o Lluís Companys.   

Quim Torra és un hipòcrita que només pensa en el benestar personal de la seva petita família i en la gran pensió vitalícia que li quedarà com a expresident de la Generalitat un cop plegui del càrrec que ocupa. Ell sap que la independència és impossible, però gesticula com un mal actor sense posar en perill, en cap moment, ni un pèl de la seva testa. 

La legislatura està absolutament exhaurida i cremada. L’actual Govern de la Generalitat, dividit i enfrontat, no té cap mena de sentit ni de viabilitat. Quim Torra ha incomplert la seva promesa de convocar les eleccions després de l’aprovació dels pressupostos. Però no ho ha fet, demostrant que la seva paraula no té cap mena de valor (ja ho sabíem).

L’excusa que dona per mantenir aquesta insuportable i tràgica agonia és la lluita contra la pandèmia. Però és mentida (una més). Euskadi i Galícia han fet eleccions, respectant totes les mesures de precaució sanitària. L’única raó de Quim Torra per continuar en el càrrec és permetre que el seu mentor i tutor, Carles Puigdemont, tingui temps per organitzar el seu nou partit polític, Junts x Catalunya (o com finalment es digui), abans de convocar les eleccions.

És a dir, Quim Torra sacrifica la necessitat imperiosa que tenim tots els catalans de comptar amb un nou Govern de la Generalitat, solvent i eficaç, als interessos purament partidistes i tàctics del narcisista paranoic de Waterloo. Catalunya està trinxada i arruïnada, però Quim Torra, com un nou Neró –sonat i impassible-, es dedica a contemplar l’incendi que devasta el país.

Ja sé que aquestes paraules no serviran de res. Jo sóc un català per tots costats, des de fa generacions i generacions. M’estimo Catalunya, tinc sentit de la història i vull el millor per tota la gent que hi viu. Em sap molt de greu que, en aquests temps de maltempsada, la Generalitat hagi caigut en mans d’un personatge incapaç i nefast com Quim Torra, que només mira pels seus interessos personals i que només espera el moment de plegar per poder retirar-se amb les butxaques plenes.    

Un polític ha de tocar de peus a terra i tenir coratge per endegar les mesures que calguin per millorar les condicions de vida del conjunt de la societat. Quim Torra no toca de peus a terra i no té collons per liderar Catalunya. Si li queda un bri de decència i d’intel·ligència, ha de convocar eleccions ja. La seva volguda provisionalitat –que s’arrossega durant mesos i mesos- és un càncer que Catalunya no es pot permetre ni un segon més.

Si Quim Torra és tan independentista com presumeix, que aixequi la suposada DUI del 27-S del 2017. Vinga! Si Quim Torra vol carregar-se la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i els Tractats europeus, l’animo que ho faci. Va! Si tan amoïnat està pels presos independentistes, que vagi a buscar-los, se’ls emporti al Palau de la Generalitat i ordeni els Mossos d’Esquadra que blindin l’edifici “sine die”, amb ús de les armes de foc, si és necessari.  

Com que no ho farà –perquè és un covard i un bocamoll- li exigeixo que deixi de fer més mal a Catalunya. Els catalans sabem governar-nos i, al llarg de la història, hem demostrat que podem sortir de situacions molt adverses i reprendre el camí de la prosperitat. Però, per això, ens cal desempallegar-nos democràticament de personatges contraproduents que, com Quim Torra o Carles Puigdemont, tenen per divisa “com pitjor, millor”. 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides