Bunyols de vent

Sempre he pensat, i cada vegada amb més convicció, que el procés independentista va ser un bunyol, i de vent. Segons el diccionari Corominas, la paraula bunyol ve de bony, i com que aquesta massa fregida sol tenir una forma irregular, el mot ha acabat tenint l’accepció de cosa mal feta, i el bunyol de vent és buit per dintre. Així, el legítim anhel independentista de la quasi meitat de la població catalana acaba sent una massa irregular en les formes i buida en el fons. Un bunyol, vaja. Carles Puigdemont i Junqueras -com els Pepe Gotera i Otilio del gran Ibáñez– van fer un nyap, altrament dit bunyol. En el llibre de Puigdemont queda clar que es volia fer un referèndum i poc més. Per altra part, un bunyol només superat per les reaccions polítiques, policials, reials i judicials posteriors. Més bunyols.

No m’estendré ara i aquí en les incapacitats, àmpliament demostrades, del president Mariano Rajoy, que va voler apagar el foc català amb gasolina. Ha quedat sobradament evidenciat que la crisi li va venir gran i la seva incompetència va  engrandir el conflicte. Una ineptitud que va fer que l’afer traspassés la barrera política, d’on mai hauria d’haver sortit, per endinsar-se en un perillós pedregar judicial. També tenim la desastrosa gestió policial del referèndum de l’1 d’octubre, amb les injustificables càrregues, que van internacionalitzar maldestrament el conflicte. Capítol a part mereixeria el discurs del rei Felip VI, allunyat de la necessària neutralitat. Finalment tenim la condemna, altament desproporcionada i el seu posterior compliment, carregat  d’incerteses i amb regust de venjança.

Tot aquest cúmul de despropòsits arriba al seu punt més àlgid amb la suspensió del tercer grau. Una decisió que va per barris (jutges). Mentre els presos tancats a Lledoners esperen sense entusiasme la resolució definitiva del Suprem, les preses gaudeixen de major llibertat gràcies a les decisions contradictòries dels seus respectius jutjats. Una disparitat de criteris incomprensible s’agafi per on s’agafi, que ve a incrementar el seguit de despropòsits que acompanya el procés a banda i banda de la contesa.

Tot plegat situa el procés en una mena de dia de la marmota incomprensible i enquista un conflicte que llastra Catalunya des de fa massa temps. Potser ja ha arribat el moment de desfer el nus i indultar els presos. 

(Visited 120 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari