Barcelona, líder de les ocupacions il•legals

Les imatges de veïns enfurismats enfrontant-se als okupes, la presència oportunista de grups d'extrema dreta i les actuacions policials han corregut com la pólvora per les xarxes socials magnificant la problemàtica
Un teatre okupat i convertit en habitatge a Barcelona
Un teatre okupat i convertit en habitatge a Barcelona

El fenomen de l'ocupació s'ha disparat aquest estiu. Les imatges de veïns enfurismats enfrontant-se als okupes per un pis als seus barris, la presència oportunista de grups d'extrema dreta aprofitant el descontentament veïnal i les actuacions policials han corregut com la pólvora per les xarxes socials magnificant el fet. Si bé és cert que Catalunya és la comunitat amb més immobles ocupats i Barcelona l'epicentre de les ocupacions, també ho és que la majoria són immobles ocupats procedents de pisos buits de bancs i fons d'inversió.

En el primer semestre del 2020 a Catalunya hi ha hagut 3.611 habitatges ocupats, 421 més que en tot l'any anterior, una xifra que multiplica per sis les ocupacions a Madrid. Barcelona es troba al capdavant amb una xifra de 2.644 ocupacions registrades, tot i que se sospita que n'hi ha més, per les ocupacions de locals i immobles comercials buits que no estan registrats com a pis, com per exemple antigues sucursals bancàries que han acabat convertides en infrahabitatges per famílies senceres. Barcelona té més de 10.000 pisos buits, la majoria en mans de bancs, fons d'inversió i la Sareb.

Barcelona és la capital de l'ocupació. Tant és així que hi conviuen tres fenòmens curiosos: L'Oficina per l'Okupació, les patrulles ciutadanes i el creixent negoci de les empreses de desocupacions.

L'Oficina per l'Okupació és una iniciativa del 2003, posada en marxa per l'Assemblea d'Okupes de Barcelona que ofereix assessorament legal i tècnic a aquelles persones que decideixin ocupar un habitatge. Té un portal web molt actiu en el qual es pot trobar un manual d'ocupació on mostren com entrar a un habitatge, forçant el pany o quins són els aspectes legals a tenir en compte per no ser desallotjats.

Pel que fa a les màfies de l’ocupació, Antoni G., agent de la propietat immobiliària de Barcelona assegura que és un fet creixent i que s'aprofiten "de la laxitud de la justícia. A altres països d'Europa les forces de seguretat poden entrar en un pis ocupat, en 24 hores, sense la necessitat d'una ordre judicial i les penes per ocupar són molt més altes". La Constitució espanyola recull, en l'article 18.2, la inviolabilitat del domicili, la qual cosa vol dir que ningú pot entrar sense una ordre judicial. Sempre que es demostri que l'ocupant està vivint a l'interior, sense importar el temps transcorregut, la policia no pot actuar. Per això corre boca-orella entre els ocupants il·legals la necessitat d’estar el més callat possible durant 48 hores per no aixecar sospites i de demanar menjar a domicili, per tenir un rebut com que hi ha algú vivint a la casa. Des del Col·legi d'Agents Immobiliaris de Catalunya es demana "la creació de jutjats especialitzats per poder agilitzar tot el tema dels desnonaments que han quedat endarrerits per la crisi sanitària", explica Antoni G.

Paral·lelament a la facilitat per l'ocupació es produeix el fet de les patrulles de vigilància ciutadana, en especial a pobles de segones residències i barris amb molts immobles buits. Pallejà, Calafell, Cubelles, però també els barris d'Horta i Guinardó han vist com els veïns s'organitzaven en grups de vigilància davant l'augment de les ocupacions. Perilloses intencions auspiciades per moviments ultres, com s'ha demostrat a altres municipis com Sant Joan Despí.

Els veïns es queixen de la laxitud de la llei i asseguren que darrere de les ocupacions hi ha màfies que et venen les claus d'un pis, amb puntada de peu a la porta, per uns preus que ronden entre 3.000 i 5.000 euros. Segons Antoni G, "s'han donat casos de blocs de promocions immobiliàries que han quedat sense vendre que s'han ocupat a més de 4.000 euros per pis. No es tracta de perseguir les persones que s'hi fiquen, que moltes no tenen cap altra sortida, si no al mafiós que s'està lucrant venent claus de pisos de manera il·legal. Alguns s'estan fent d'or amb això, i t'asseguro que ells no hi viuen en un pis ocupat". Les promotores, segons aquest mateix agent de la propietat, inverteixen una part del seu pressupost en més seguretat per controlar els immobles i en posar alarmes als pisos.

I creixent a l'ombra de les ocupacions, hi ha dos tipus de negocis que estan fent l'agost: les empreses de seguretat, que han vist com la venda d'alarmes ha augmentat en un 25% la seva facturació durant aquest any 2020, i les empreses que es dediquen a desnonar, a la força, els pisos ocupats. Una d'elles, la pionera i potser la més famosa és Desokupa, acusada de pràctiques violentes i mitjans no gaire legals per treure els inquilins que fan nosa. Per un preu mínim de 3.000 euros garanteixen una desocupació, vorejant la legalitat i al marge de les actuacions judicials, en menys de 48 hores.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides