De la Mata imputa ‘tràfic d’influències’ i ‘frau a les administracions’ a Antoni Vives pel cas 3%

L’ex-tinent d’alcalde de Xavier Trias “ha estat un dels alts càrrecs que va contribuir a posar en marxa l’estructura per finançar il•legalment el partit polític, en forma encoberta mitjançant ‘donacions’ a fundacions lligades a CDC”
Xavier Trias i Antoni Vives, en un acte públic quan eren al govern de
Xavier Trias i Antoni Vives, en un acte públic quan eren al govern de Barcelona

El jutge José de la Mata imputa els delictes de tràfic d’influències i frau a les administracions públiques a Antoni Vives, que va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de l’alcalde Xavier Trias, entre els anys 2011 i 2015. Ho fa en la interlocutòria que va presentar el 30 de juliol en què recull les seves conclusions en la investigació de la trama de finançament il·legal de CDC, coneguda com del 3%. Textualment, escriu: “ha estat un dels alts càrrecs que va contribuir a posar en marxa l’estructura per finançar il·legalment el partit polític, en forma encoberta mitjançant ‘donacions’ a fundacions lligades a CDC (CATDEM i FÒRUM BARCELONA), en connivència amb empresaris i altres càrrecs d’índole política, alterant tot tipus de concursos públics, amb la finalitat de ‘dirigir-los’ cap a empreses que, al seu torn, col·laboraven amb ‘donacions’ al partit”.

Les actuacions que De la Mata considera delictives les hauria comès Antoni Vives com a president de l’empresa municipal Barcelona d’Infrastructures Municipals (BIMSA) i vicepresident de l’Autoritat del Port de Barcelona, i afecten vuit operacions urbanístiques: manteniment d’edificis escolars del Consorci d’Educació de Barcelona, accessos a l’ampliació Sud del Port de Barcelona, reforçament del Dic de l’Est del Port de Barcelona, obres de la plaça de les Glòries, remodelació de l’avinguda del Paral·lel, reparació del Mirador de les Aigües, reurbanització del carrer Luca i diversos carrils bici de la ciutat.

La interlocutòria assenyala que Antoni Vives, “mantenia reunions freqüents amb els representants de les empreses en dates pròximes a publicació de licitacions i altres fites claus en el procés d’adjudicació, així com amb d’altres càrrecs públics lligats a CDC, i intervenia tot seguit en els processos indicats”. Li crida especialment l’atenció que en un llapis de memòria de Josep Manuel Bassols, delegat de l’empresa Oproler a Catalunya, es troba informació d’una reunió de dirigents d’aquesta empresa amb el responsable d’infraestructures de BIMSA, Ernest Santolaria,  en la qual s’hi detalla que per aconseguir licitacions de BIMSA era prioritari el “segell de catalanitat”.

El magistrat basa les seves acusacions a Antoni Vives i els directius de BIMSA en què “existeix una gran càrrega indiciària que revela la seva participació directa en vàries adjudicacions irregulars, tals com anotacions, reunions, comunicacions, al·lusions o factures”. Recull, per exemple, que al telèfon mòbil de Vives es va trobar la referència d’una reunió per parlar de la contractació de les obres de manteniment d’edificis del Consorci d’Educació de Barcelona al despatx de l’alcalde Xavier Trias amb el president de l’empresa COPISA, Josep Cornadó, amb la seva assistència i que, el mateix dia, Xavier Tauler, conseller delegat de COPISA, anotava a la seva agenda personal “Port BCN-COMSA-Gordo” i “Germà-obra del Port 40M / CONSOPRCI ENSENY”. Germà Gordó era gerent de CDC i, en teoria, no tenia res a veure amb les contractacions de BIMSA o del Port de Barcelona.

Al telèfon d’Antoni Vives, José de la Mata també hi va trobar les pressions que li va fer l’ex-conseller Felip Puig perquè rebés Josep Cornadó. Vives li va dir primer que no havia pogut quedar amb el president de COPISA perquè “va de cul”. Més endavant, li deia que “¡ya está hecho!”.

Entre les reunions que va detectar el jutge relacionades amb la concessió d’obres a la plaça de les Glòries en destaca una de Xavier Tauler a “Còrsega”, carrer on tenia la seu central CDC. També té constància d’una reunió celebrada el 3 de desembre de 2014 a aquesta seu “entre la cúpula de CDC i les futures adjudicatàries del concurs de Plaça de les Glòries (COMSA, COPISA, BENITO ARNO i ROGASA)”.

La interlocutòria explica que “durant el desenvolupament del procés d’adjudicació, COPISA entrega en total suma de 115.000 euros, encoberta en forma de donació, a les fundacions instrumentals de CDC”.

Antoni Vives, que va ingressar a CDC el 1999 procedent d’ERC, va ocupar la secretaria del govern de la Generalitat entre 2001 i 2003 i va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2007 i el 2015. Va dirigir la Fundació Ramon Trias Fargas, que després va canviar el nom per Fundació CATDEM, i que està relacionada amb les donacions irregulars a CDC en el cas Palau i també en el del 3%. De la seva etapa a l’Ajuntament de Barcelona també té pendent la petició de la Fiscalia de cinc anys de presó per haver simulat contractar dues persones quan presidia l’agència metropolitana Barcelona Regional. El juny passat es va difondre la informació que estava negociant amb Fiscalia un acord que evités el seu ingrés a la presó. Escriu periòdicament al diari ARA i en la seva fitxa d’aquest mitjà s’hi llegeix “faig d'escriptor a temps complet, mentre em dedico a temps parcial a guanyar-me la vida ajudant organitzacions, ciutats i països de tot el món. El fet de ser habitualment lluny de Catalunya em fa patir, perquè trobo a faltar el país, però em dona una distància física i emocional que fins ara no havia tingut l'oportunitat d'experimentar”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides