Alfred Bosch i l’assetjament sexual

El departament de Funció Pública ha demanat que l'exconseller d'Exteriors, Alfred Bosch, sigui sancionat pel cas de presumpte assetjament sexual que va esquitxar la conselleria el març passat. En un informe, conclou que Bosch sabia que el seu cap de gabinet podia estar assetjant diverses treballadores i no va fer res per activar el protocol previst per l'administració. Per contra, va deixar que Carles Garcias seguís actuant durant mesos tot i que moltes persones sabien el que estava succeint.

Encara hi ha en xarxes socials missatges de víctimes que recriminen a l'exconseller la manera com va actuar. Que no cessés a Carles Garcias fins que el seu partit li ho va exigir. Que intentés recol·locar-lo en un altre càrrec on hauria pogut buscar noves víctimes. Que li organitzés una festa de comiat i l'elogiés públicament, tot i que sabia que l'estava destituint per una qüestió tan greu com és l'assetjament sexual. "Sabies que era un assetjador i vas fer aquest tuit. Jo he hagut de patir aquest energumen. Amb el poc autocontrol que té, és possible que no ho veiessis? Por ser?", li retreu una d'aquestes usuàries.

El sistema de denúncia de la Generalitat no pot tornar a fallar.

No podem enviar el missatge a la ciutadania que les dones que treballen a les institucions públiques catalanes no estan protegides i que els agressors queden impunes. És tot el contrari, són ells els que han de saber que el seu comportament serà condemnat i tindrà conseqüències. No podem enviar el missatge a totes les dones que es troben en una situació similar que és millor callar perquè si expliquen el que està passant, s'exposen a que el seu cap no activi els mecanismes establerts i organitzi la seva pròpia investigació, com va fer Alfred Bosch. Va derivar l'assumpte a ERC que al seu torn va obrir un procediment tan mal dissenyat que l'agressor es va assabentar i va esbroncar una de les víctimes.

Les persones que ocupen càrrecs públics, sobretot durant molt de temps, saben que en una investigació per assetjament sexual és fonamental mantenir l'anonimat per evitar la revictimització de les persones afectades. Saltar-se els canals institucionals establerts per l'administració per defensar els drets de les dones va donar a l'agressor en aquest cas la possibilitat de prendre represàlies. El procediment no s'hauria d'haver convertit mai en una qüestió interna de partit perquè aquests episodis estaven succeint en una institució pública que es finança amb els impostos de tota la ciutadania. No era un afer privat, era públic.

Al llarg de la seva vida, les dones passen per tota mena de situacions d'assetjament. Reben comentaris obscens al carrer, tocaments al transport públic, a les discoteques, insults masclistes, i aprenen que no poden lluitar contra això perquè facin el que facin, seguirà succeint. Quan enfronten aquesta situació en l'àmbit laboral, també pensen que ningú els escoltarà. Per això és tan important que l'entorn els ajudi i els animi a denunciar, per això és clau que les persones que ocupen càrrecs públics es prenguin seriosament les denúncies des del primer moment i s'activin els protocols.

Un dels patrons de l'assetjament sexual en la nostra societat és fer sentir a les víctimes que són elles les responsables, que és responsabilitat seva evitar l'assetjament i les agressions. Se'ls diu que quan succeeix, és culpa seva. Per la manera en què vesteixen, per haver fet comentaris que poden haver semblat una insinuació, fins i tot per un simple somriure. Per això és clau que les nostres institucions creïn un ambient propici per lluitar contra els prejudicis i facin que totes les dones se sentin segures.

(Visited 161 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari