Arran del cas Messi, la nova ofensiva per demanar la immediata dimissió de Josep Maria Bartomeu és una qüestió que porta a preguntar-se per quina raó Víctor Font, el precandidat que porta dies esgargamellant-se per la dimissió del president amb caràcter d’urgència, s'ha obsessionat amb aquesta qüestió si, igualment, el club quedaria ara en mans d'una Comissió Gestora amb poders limitats per fitxar i traspassar deixant sense efecte la planificació esportiva de Ronald Koeman de cara a la pretemporada que arrenca aquest diumenge i a les competicions oficials.
Segons experts i fonts pròximes a la gran maniobra política al voltant de les eleccions al Parlament, previstes per aquesta tardor, les forces independentistes socials com l'ANC i Òmnium Cultural han estimat que si fos possible fer coincidir en el temps aquesta convocatòria amb les eleccions a la presidència del FC Barcelona, el pretès control de la primera institució privada de Catalunya, objecte de desig del sobiranisme i el catalanisme des dels temps de Jordi Pujol, seria més possible. L'activació de l'independentisme, també en clau blaugrana, al voltant de la figura de Víctor Font o de Joan Laporta, en ambdós casos apadrinada per la figura clau de Jaume Roures, podria propiciar segons aquests plans que per primera vegada els socis del Barça estimessin la necessitat de votar a un president permeable a involucrar el club barcelonista i la seva gestió a favor dels interessos de determinades polítiques.
Víctor Font podria beneficiar-se d'aquesta macro-campanya i treure’n profit conjuntural de la gran moguda independentista que ve, motiu pel qual en el seu guió d'avui només figura abatre Bartomeu sense que els veritables interessos del Barça li preocupin massa. Es confirmarien d'aquesta manera les informacions que apunten la dependència de Víctor Font de segons quins poders fàctics, especialment de Jaume Roures i aquestes estratègies electorals que arrossegarien al Barça a l’àcid estómac de la política i del procés.
L'oportunitat d'utilitzar Messi i el seu pla de fuga contra Bartomeu per part dels que projecten un assalt a la llotja de Camp Nou des de la política segurament és aliena als propòsits i l'enuig de Leo per haver perdut la Champions i per haver arribat a un sostre de la seva carrera en què cada dia li costa més mantenir-se.
