Obrir les escoles o no, aquesta és la qüestió

No sé com resol Shakespeare el seu dubte entre ser i no ser. Sé que planteja que aquesta és la qüestió principal, però en aquesta vida he llegit poca literatura i del famós To be or not be només recordo l’escena de la pel·lícula d’Ernst Lubitsch en què un actor que interpreta el famós monòleg veu exasperat com un espectador s’aixeca i se’n va. Els lletraferits em podríeu ajudar a descobrir quina resposta dona l’autor britànic al dilema.

El dilema que té plantejat la classe política i el món educatiu és què fer amb l’inici del curs que ve. Obrir les escoles i els centres educatius o no fer-ho. Les dues opcions tenen avantatges i inconvenients.

Si els obres, les famílies podran tenir una vida relativament normal i tornar a treballar els seus membres que tinguin feina. Si les obres, però, la possibilitat que nens, mestres i treballadors dels centres educatius es contagiïn es dispararà.

Si no les obres, les famílies tindran problemes per conciliar la vida laboral i a casa. A més, l’ensenyament a distància perjudica les classes més humils, ja que les condicions de les llars i l’accés als mitjans tecnològics que permeten l’educació on line els situen en inferioritat de relació a les més benestants.

Què fer, doncs?

Els polítics han apel·lat molt els darrers mesos a l’argument que feien allò que recomanaven els experts. Cadascú té els seus propis experts i no sempre donen els mateixos consells. Tampoc ara pel que fa al retorn a les classes. I mirar fora tampoc no resol els dubtes. A Alemanya van començar el curs a meitat d’aquest mes i ja han tancat un grapat d’escoles i han hagut de confinar milers de nens, mestres i personal administratiu.

Les opinions dels dos col·lectius més directament afectats –pares i mestres- haurien de ser determinants a l’hora de prendre una decisió. El recurs de deixar els fills amb els avis si les aules es tanquen no es podrà utilitzar ara. La mortalitat de la gent gran afectada per la malaltia continua sent molt elevada.

No se m’acut cap altra sortida que tirar mà de la imaginació i de la butxaca. Que les administracions posin els diners que calgui perquè les escoles guanyin els espais necessaris perquè el risc de contagi es redueixi i perquè les famílies més humils tinguin els recursos suficients per dur vides dignes i perquè els nois i noies disposin dels ordinadors, les connexions a Internet i el suport docent que els calgui.

D’on sortiran els diners?

Fa uns dies es publicava la Llista Forbes de les més persones més riques del món. L’encapçalava Jeff Bezos, el propietari d’Amazon. Té un patrimoni de 117.000 milions d’euros i acaba d’estrenar mansió a Beverly Hills.

Està tot dit, no?  

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides