750.000 milions d’euros és la xifra que destinarà la UE a pal·liar els estralls causats pel Coronavirus i per rellançar l’economia europea. 390.000 mil milions aniran destinats a subvencionar als països més perjudicats pel Coronavirus i la resta a distribuir com a préstec a retornar en 30 anys. Itàlia i Espanya seran els més beneficiats. Espanya rebrà en el període 2021-2024, uns 140.000 milions, dels quals gairebé de la meitat no haurà de retornar.
No ha sigut fàcil posar d’acord els 27 països membres i en especial els anomenats països frugals, Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia que s’hi oposaven rotundament. Retreien als països del sud d’Europa, Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia, que no havien fet els deures per garantir que la seva economia no necessités periòdicament ajuts externs. Tenien la impressió que novament era llençar els diners a un pou sense fons. En el cas d’Espanya, li retreien que en el passat, en comptes de fer reformes per reduir el dèficit públic, s’invertís a construir una de les xarxes de trens d’alta velocitat més important d’Europa, xarxes d’autopistes supèrflues, aeroports sense avions, o, moltes obres públiques destinades al lluïment personal dels polítics.
La segona raó per oposar-s’hi era que aquests 750.000 milions es finançarien amb l’endeutament de la UE, endeutament que estaria avalat per tots els països, i per tant, en cas d’algun impagament, s’haurien de fer càrrec de la seva part corresponent.
Aquesta vegada la resposta de la Comissió Europea a la crisi ha sigut ràpida i no té res a veure amb la que es va donar a la crisi financera iniciada l’any 2008. En aquell moment era president de la CE Jean Claude Juncker del Partit Popular Europeu, amb una ideologia molt liberal, conservadora i visió a curt termini. Va imposar austeritat i exigir retallades dels serveis públics, el que va portar a la paràlisi de l’economia, a una dura crisi social i un nivell d’atur insuportable..
Actualment la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, també del Partit Popular Europeu, té sensibilitat social i una visió a llarg termini de l’estratègia que ha de seguir la UE. Per redreçar l’economia i alleujar la crisi social, cal reconvertir el sistema productiu actual invertint en projectes que donin resposta als reptes de futur, com l’escalfament del planeta, la transició energètica, la digitalització de la societat, o l’automòbil elèctric entre d’altres. Això no exclou, que els països amb dèficit significatiu hauran d’apujar els impostos i fer reformes fiscals, laborals o de pensions, i reforçar sectors clau com l’educació, la sanitat i la recerca. Tots són sectors que creen riquesa, ocupació i milloren la qualitat de vida.
Ursula von der Leyen vol recuperar el dinamisme econòmic que Europa havia tingut. Però cal preguntar-nos si els 750.000 milions pel període 2021- 2024 seran suficients per vèncer els reptes de l’envergadura que la UE té plantejats. Si la UE vol tenir un lloc en el món globalitzat, en el que hi haurà dues grans superpotències, els esforços a fer hauran de ser molt ambiciosos, començant per consensuar i avançar en la unió europea, que significa que els seus membres li cedeixin sobirania per dotar-la d’una major capacitat de decisió. És el repte més difícil.
