No necessitem ni herois ni màrtirs

Els herois i els màrtirs van molt bé per les pel·lícules de ficció i per reinventar fets històrics. Però van molt malament per construir societats justes i solidàries. El progrés de la Humanitat no es pot fer a base a heroïcitats personals sinó del treball i l’empenta de les majories socials. Gary Cooper quedava molt bé a ‘Sol davant el perill’ però ens mostrava una societat poruga en la qual la majoria estava formada per covards. Molts herois nacionals van ser persones impresentables a les quals se les col·loca en pedestals patriòtics tergiversant les seves trajectòries i ocultant-ne els trets més obscurs.

No diré noms. Tothom sap els seus. Només vull recordar que a les guerres els herois d’un bàndol són vistos com a dèspotes, traïdors o assassins des de l’altre. I quan es produeixen canvis de govern o bufen aires diferents, molts herois i màrtirs elogiats durant llargues temporades són abatuts, retirades les seves estàtues o, fins i tot, enderrocades.

No vol dir això que no hi hagi persones concretes que hagin fet aportacions que hem d’agrair la resta dels humans. Tampoc no diré noms. Cadascú té els seus propis ídols i persones a les quals admira.

Els sanitaris i treballadors dels serveis socials i bàsics que han posat en perill la seva salut aquests darrers mesos en el combat contra la pandèmia de la covid-19 no tenen cap vocació d’herois i màrtirs. Han de poder fer la seva feina amb totes les garanties que no es contagiaran de la malaltia perquè no disposen dels equips que els protegeixin de la forma adequada o perquè els ciutadans a qui serveixen no respecten les mesures de seguretat necessàries.

No necessitem una societat d’herois i màrtirs sinó una en què s’imposi el seny i que l’objectiu del poder polític sigui la defensa dels drets i la salut de tots els ciutadans, els més vulnerables en primer lloc.

Ara que s’acosta l’inici del curs acadèmic cal prendre les decisions polítiques adequades per no convertir els mestres i professors en uns nous herois i màrtirs a la força. Mai com ara ha estat tan evident que el futur de la Humanitat passa per prendre decisions i mesures que posin per davant de tot els drets fonamentals de les persones. Mai ha estat tan clar que tots anem al mateix vaixell. I que per navegar plàcidament i arribar a bon port no podem confiar en una economia de mercat basada en la competència i la llei del més fort.

Deixem els herois i els màrtirs per Marvel, toquem de peus a terra i treballem per un món de persones normals que ajuden i es preocupen les unes per les altres, fraternalment.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

Hoy destacamos

Deixa un comentari