Psicopolítica en la política dels conflictes territorials

En Sigmund Freud va ser el primer en alertar-nos que les motivacions humanes i les arrels del desig i la violència estan influïdes per les forces de l’inconscient. Avui dia les conclusions de molts experts i en particular de'n Vamik D. Volkan són que l’anàlisi de les emocions pot contribuir a la prevenció i resolució dels conflictes polítics territorials.

La primera manifestació política de l'existència de forces no conscients en conflictes polítics la va exposar el 1977 Anwar Sadat (aleshores primer ministre d'Egipte), en un discurs memorable davant de la Knéset (l'Assemblea de l’Estat d’Israel). Va dir que més enllà de les consideracions polítiques, econòmiques i militars, hi havia barreres psicològiques establertes per recels, pors, rebuigs i decepcions que dividien els àrabs i els israelians. Aquests elements de tipus psicològic eren els responsables del 70% dels problemes existents entra les dues nacions. Aquest discurs és un punt de partida dels estudis de la psicologia dels conflictes.

Els conflictes polítics i bèl·lics no es poden entendre i per tant no hi ha vies de solució pacifica, si només s’aborden des de la perspectiva política, econòmica, militar o legal. Cal contemplar les seves arrels en èpoques d’esplendors o traumes històrics, pèrdues, sentiments d'humiliació i venjança i sobretot les resistències a l’hora d’acceptar la realitat present. Una situació clau té lloc quan els individus s’aferren a la identitat de grup com una manera de reparar el seu ego danyat o traumatitzat. En aquests casos integrar-se en un grup més gran i afegir-hi elements mítics o heroics pot ser reconfortant i una pseudo-teràpia per resoldre desitjos frustrats o inabastables. En aquestes circumstàncies, l’enemic o el contrincant polític es percep com algú indesitjable i un ser inferior, ja que el meu grup és superior perquè té valors que ens fan superiors.

La confiança cega en el grup i llurs líders fa que es segueixin fidelment les directrius i consignes, deixant de banda qualsevol consideració raonable, racional o fins i tot positiva per la pròpia societat. Les fantasies idealitzades com la mare pàtria i la terra guareixen les ferides i aporten els fonaments per una nova identitat, superior moralment i factualment. A partir d’aquest moment, les falsedats, violència i reaccions maníaques mantindran enceses les flames d’una nova identitat, idealitzada i essencialista, contra la que no hi ha espai pel diàleg, la entesa o la raó. O t’integres submisament o estàs exclòs per sempre i ja no ets del grup. Un cop més la Història es repeteix, aquest cop en l’escenari d’una Catalunya antany prestigiada que ara corre el risc de desaparèixer. Després de períodes de victimització constants i repetitius és molt fàcil caure en el sentiment de superioritat.

Si es vol avançar en la resolució del conflicte català, és inevitable escoltar els independentistes, però al mateix temps cal exigir que ens escoltin als que no en som i argumentin i analitzin les conseqüències de les seves propostes. En política, resulta perillós guiar-se per somnis i deixar de banda l'anàlisi de la realitat. Les il·lusions i fantasies poden ser motors per a configurar les aspiracions i aproximar-nos a la realitat, però cal ser conscient del que signifiquen, d'on vénen i on ens porten. En política, tenir sentit de la realitat, preveure les conseqüències de les decisions i explicar-les a la ciutadania és una exigència irrenunciable. És irresponsable i nefast crear situacions que només existeixen en l'inconscient o són quimeres. A les societats avançades i eficients no els calen ciutadans submisos ni personatges mítics. En tenim prou amb una ciutadania que analitzi i qüestioni la totalitat de les propostes polítiques de manera honesta, raonada i realista.

Posar damunt de la taula negociadora plantejaments com greuges històrics, reivindicacions de drets històrics són fets o fantasies del passat que impedeixen centrar-se en els fets i necessitats  presents o en aspiracions del futur. La repetició compulsiva d’aquests elements difícilment podrà resoldre el conflicte actual. Si esteu interessats en aprofundir aquests temes, el llibre que ho fa admirablement és: Psicología de las sociedades en conflicto, Vamik. D. Volkan. Herder, 2018.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides