Sis persones lideraven la ‘organització criminal’ de CDC, segons el jutge del cas 3%

José de la Mata no descarta, però, l’existència d’altres persones “que, almenys de moment, no han estat identificades”
Cartell electoral de CDC, amb Artur Mas i Carles Puigdemont

El jutge José de la Mata considera, en el seu aute de  procediment abreujat del cas del 3%, que el nucli de “l’associació il·lícita" o de ‘l’organització criminal" creada per finançar il·legalment el partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) estava format per sis persones. Aquestes persones eren Germà Gordo, Daniel Osácar, Andreu Viloca, Francesc Xavier Sánchez, Anna Dolors Benítez i Carles del Pozo. En el seu escrit, però, De la Mata assenyala que “el lideratge de l’organització estava integrat per vàries persones, sense perjudici de l’existència d’altres que, almenys de moment, no han estat identificades". Aquesta reflexió apunta als màxims dirigents del partit que van nomenar aquestes persones, inclosos els ex-presidents Jordi Pujol i Artur Mas.

Germà Gordo, Daniel Osácar i Andreu Viloca van ser gerents de CDC mentre que Francesc Xavier Sánchez va ser responsable jurídic del partit i Anna Dolors Benítez i Carles del Pozo van treballar a la seva àrea financera i econòmica. L’aute judicial assegura que “per aconseguir recursos econòmics il·lícitament, els membres de l’organització, de forma sistemàtica i organitzada, influïen en les autoritats a diverses Administracions públiques catalanes perquè direccionessin els concursos públics als empresaris connivents, els quals a canvi de la influència (i en ocasions de la pròpia adjudicació), feien donacions a les Fundacions de CDC; és a dir, feien donacions econòmiques al partit polític CDC”.

“L’organització tenia perfectament definits els circuits de coordinació (mitjançant reunions amb els empresaris per un costat i amb les autoritats per un altre, tasques que queien en les mans de Gordo, Osácar, Viloca i Sánchez; els circuits econòmics (pels quals utilitzaven les Fundacions adscrites al partit); els circuits administratius (en mans dels tresorers, i també dels responsables de les àrees econòmica i contable (Del Pozo i Bentez); i els mecanismes i procediments a fer servir per aconseguir fer arribar els fons des de les Fundacions a la seva destinació final, que no era una altra que CDC”, es llegeix a l’aute.

La desviació de fons a CDC a través d’aquest mecanisme és de gran transcendència, segons De la Mata, que calcula que, en el període comprès entre els anys 2008 i 2012, va suposar una mitjana del 11,5% del seu finançament privat i un 7,7% del seu finançament total (públic i privat).

En el repartiment de funcions per realitzar les operacions per desviar fons a CDC, el jutge considera que Germà Gordo s’encarregava de coordinar-les, que ell mateix, amb Osácar, Viloca i Sánchez, es responsabilitzaven de fer la interlocució amb els empresaris, les autoritats i els quadres inferiors del partit mentre que el propi Sánchez, a més de Benítez i del Pozo s’ocupaven de les tasques administratives i econòmico-financeres. Ressalta que “van actuar dins d’una estructura caracteritzada per un centre de decisions i diversos nivells jeràrquics”, que “l’operativa investigada es va mantenir malgrat els relleus en les persones físiques encarregades de la seva execució en les estructures del Partit” i que “la finalitat de l’organització era clarament il·lícita: obtenir multimilionaris beneficis il·lícits per finançar il·lícitament el  partit CDC”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

Noticias relacionadas

Hoy destacamos

Deixa un comentari