Als darrers deu anys les peticions d'asil i protecció internacional a Catalunya han passat de 214 a 13.270. L'increment de demandes, unit a la manca de previsió de l'administració pública ha comportat un important endarreriment dels processos d'asil. Aquest no és l'únic escull a què s'enfronten les persones que demanen refugi al nostre país. La precarietat laboral, la manca de recursos, i sobretot, els greus problemes per aconseguir un habitatge digne compliquen la seva integració a la societat. Això és el que es desprèn d'una extensa anàlisi, efectuada pel CIDOB (Barcelona Centre for Internacional d'Affairs), que posa l'accent en la dificultat d'accedir a un habitatge digne que pateixen els demandants d'asil a Catalunya. L'estudi es titula 'Casa nostra, casa vostra? Condicions i trajectòries d’accés a l’habitatge de sol·licitants d’asil i refugiats a Catalunya' i l'han realitzat els investigadors Olatz Ribera Almandoz, Carlos Delclós i Blanca Garcés Mascareñas.
Segons l'informe hi ha una triple amenaça que augmenta l'exclusió social dels demandants d'asil. A l'encariment dels preus del lloguer i l'escassa oferta d'habitatges de lloguer social s'hi ha d'afegir que les persones que es troben en aquesta situació pateixen una doble discriminació, tant pel seu origen com per la seva precarietat legal. Quan els demandants d'asil arriben a Catalunya es troben amb un mercat immobiliari col·lapsat que només els ofereix pisos molt precaris on poder allotjar-se amb els mitjans de què disposen. Això es tradueix en el fet que aquest col·lectiu pateix una gran inestabilitat residencial, que fa que, un any després de la seva arribada, hagin viscut de mitjana en 3,3 habitatges de 2,5 municipis diferents.
"Les dificultats en l’accés a l’habitatge sovint aboquen les persones sol·licitants i beneficiàries a situacions de risc d’exclusió residencial greu, amb quasi un 27% de les que han estat enquestades havent dormit al carrer alguna vegada des de la seva arribada, xifra que puja al 33% entre aquelles que han arribat fa menys d’un any", es llegeix a 'Casa nostra, casa vostra?'.
L'informe conclou que és imprescindible millorar els dispositius d'acollida d'aquestes persones i facilitar l'acompanyament en la inserció residencial d'un col·lectiu que sovint es troba amb actituds xenòfobes i discriminatòries per part dels propietaris dels pisos i agències immobiliàries. La investigació afirma que l'habitatge ha de ser el pilar fonamental de l'estat del benestar i insta a les administracions a augmentar el parc d'habitatge social i de lloguer assequible.
