La columnista i escriptora Pilar Rahola volia aprofitar el Sant Jordi d'estiu per parlar del seu llibre, i vendre'l. Després de la impagable promoció feta per Josep Maria Loperena, que l'acusava de plagi, Rahola volia acabar d'esprémer la seva darrera novel·la, L'espia del Ritz, aprofitant la versió estiuenca de Sant Jordi. Però, l'increment de restriccions pels rebrots del coronavirus, li han aixafat la guitarra i s'ha enfadat, i de quina manera. Una vegada més, Rahola ha descarregat la ràbia en la seva columna de La Vanguardia. Aquest cop però, i això és nou, la ira se l'endú el president Quim Torra, la consellera Mariàngela Vilallonga i l'alcaldessa Ada Colau -aquesta darrera no és novetat.
"La indústria cultural és un sector precari que està patint molt, i que sembla abandonat, tant per una conselleria que no existeix com per un Govern, que l'escombra, com una alcaldia de Barcelona que tampoc fa res per salvar-la. Ni el president Torra, ni l'alcaldessa Colau, ni la consellera Vilallonga estan a l'altura de la gravetat de la situació que pateix el món cultural…", carrega. I no ho deixa aquí: "Cal preguntar-se si calia una decisió tan dràstica, o hi havia alternatives. El Govern s'empara en les dades sanitàries, que òbviament no discutirem els ignorants en la matèria, però tinc la convicció que van deixar anar la mà amb molta rapidesa, que la cultura no compta per a res, que hi havia opcions possibles i que, a la fi, la decisió sobre el Sant Jordi es va prendre amb més frivolitat de la necessària".
Més d'un lector habitual va haver de llegir-se dues vegades la columna per confirmar que, efectivament, la Rahola estava tirant pedres contra el Govern més juntista…
