Urnes, twitter i democràcia

El primer cop que vaig sentir el terme democràcia devia tenir sis o set anys. Fins aleshores no l’havia llegit ni sentit mai. La meva tieta i jo ens dirigíem cap a una exposició al CCCB i va ser l’acció de llegir una pintada en una paret on deia “democràcia” el que em va fer preguntar-li què volia dir aquest concepte. La tieta em va relatar que la democràcia consistia a escollir els representants de la ciutadania i que, un cop elegits, aquests es reunien en unes cambres on prenien les decisions que ens afectaven a tots. Per això, va subratllar que cada quatre anys votàvem els càrrecs i que la papereta que cada ciutadà dipositava a l’urna era secreta.

Els anys següents vaig acompanyar als meus pares a votar quan hi havia comicis. Era curiós veure les llargues cues que es formaven als col·legis, així com observar com desenes de persones decidien quin horitzó polític volien per als anys vinents. El respecte i la solidaritat que imperaven entre els veïns en diversos comicis en què vaig treure el cap al col·legi electoral eren enormes. El jovent deixava passar les persones més grans perquè no haguessin de fer cua i, quan es produïa alguna aglomeració, els electors deixaven passar els altres perquè poguessin accedir o sortir del local. Aquests gestos de caràcter cívic i ètic que provocaven la meva admiració contrasten amb la decepció que he experimentat els darrers anys en veure els insults, les desqualificacions i les faltes de respecte que predominen en alguns sectors i entorns de Twitter per pensar diferent de la mentalitat dominant d’algunes esferes socials i polítiques.

¿Els gestos de respecte i solidaritat que duem a terme quan anem a votar responen al fet que la papereta és secreta i no sabem el que vota el ciutadà que tenim just al davant? Si un independentista proper als sectors més intransigents sabés que el veí d’edat avançada que resideix al mateix replà vota a una formació no secessionista, no el deixaria colar el dia de les eleccions perquè s’evités la llarga cua? És que per pensar diferent ens hem de perdre el respecte? Si tots penséssim el mateix, quin sentit tindria elegir els representants polítics?

Imaginem que tothom tingués escrit al front el que ha votat a les darreres eleccions. Així, ens insultaríem al metro, a l’autobús o als llocs de treball? No deixaríem entrar a les oficines o espais laborals els companys que estan a les nostres antípodes políticament? Suposo que no, ja que això ens duria a un autèntic caos social, però és el que passa a Twitter

A Catalunya, el clima de crispació que es respira en aquesta xarxa social ve molt determinat per la polarització social i política  dels darrers anys, així com pel foc que han atiat alguns líders polítics dels blocs independentista i no independentista. Els posaré un exemple per il·lustrar el clima online que alguns sectors socials i polítics generen a casa nostra.

El 4 de juliol passat Joan Coscubiela, exdiputat de Catalunya Sí Que es Pot, escrivia al seu compte de Twitter la piulada següent: “Davant dels nous contagis de la covid-19 a Catalunya cal donar suport als responsables sanitaris i polítics que afronten una situació complicada. Però seria un acte d’honestedat si Quim Torra i els seus consellers repassessin el que van dir de Salvador Illa i Fernando Simón.” Entre els comentaris amb to més agressiu i de desqualificació, destacaria: “Ei xivato tornes a pixar fora de test”, “Ets tant miserable que no afluixes ni en els casos més greus. Atacar, atacar, atacar i atacar. Ves a la merda, capsigrany” o “Coscu, com que a tu te’n sobra, d’honestedat, fes una cosa bona en la teva miserable vida i regala-la. Ah, no, que este personatge d’en Coscu estava al WC el dia que la van repartir”. (Les piulades han estat reproduïdes textualment)

Coscubiela, que actualment no exerceix de representant electe, va aconseguir reunir a les famoses eleccions “plebiscitàries” del 2015 el suport de 367.613 ciutadans. Com m’explicava la meva tieta, la democràcia, entre altres qüestions, serveix per escollir els representants de la ciutadania. I insultar un representant o exrepresentant de la ciutadania és faltar al respecte als ciutadans que l’han triat com a tal. O, dit d’una altra manera, un insult a la mateixa democràcia. Cal, d’una vegada per totes, que Twitter es converteixi en un espai de debat on imperin el respecte, la tolerància i el civisme que practiquem el dia de les eleccions! 

(Visited 152 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari