Ciutadania europea, esperança de futur federal

Molts dels Estats que conformen l’actual Unió Europea tenen una història més o menys llarga relacionada amb una llarga llista de reis i reines sobirans per la gràcia de Déu, però dirigint guerres i venjances, que van culminar en la destrossa i mortaldat de milers de joves i de la societat civil durant les dues Guerres Mundials. La constitució del Mercat Comú, i posteriorment de la Unió Europea, han constituït un procés de transició, de devolució de sobiranies, per constituir un espai comú, de forma pacífica, mai vist en la història humana. Amb vacil·lacions i retrocessos, la Unió Europea ha anat fent camí organitzant els seus Parlaments i les seves institucions amb els Estats nació tibant cap al seu costat i els europeistes cap a la construcció d’una veritable unió en la diversitat.

Però la Unió Europea s’ha anat construint també a través de la seva ciutadania. Diverses organitzacions no governamentals i fórmules de treball conjunt han permès a la ciutadania europea anar-se coneixent, allunyar els odis generats en l’antiga guerra i construir una nova xarxa d’interessos, de col·laboracions i de treballs conjunts. Les relacions que el programa Erasmus ha permès establir entre joves de diversos països ha estat un caldo de cultiu de relacions científiques, organitzatives i fins i tot amoroses amb l’establiment de famílies europees, diverses i plurals.

La manca d’una veritable Constitució Europea va suposar un moviment polític ciutadà, en què per primera vegada es va sentir parlar de drets de ciutadania europea. La implicació dels sindicats de tots els països europeus, de les xarxes científiques i d’investigació, i les trobades del món de la cultura, havien creat un pòsit de reconeixement de l’altre com a proper, com a persona que, a l’estil de Steiner, podria prendre un cafè amb nosaltres a qualsevol dels cafès d’Europa. La dimensió política de la ciutadania europea va néixer fins i tot abans de la formació de la Unió, i com a mostra tenim la formació de la Unió Europea de Federalistes, fundada el 1946 amb l’objectiu d’aconseguir una Europa federal i més democràtica, amb la idea que la unitat en la diversitat podria evitar els conflictes que havien existit tradicionalment a Europa. “Els federalistes europeus van assumir des del primer moment que només l’esforç col·lectiu de la ciutadania europea per constituir un marc de cooperació organitzada de model federal podria garantir l’existència d’una Europa en pau, llibertat i com un espai de respecte dels Drets Humans”, com es pot llegir a la web de la UEF Espanya.

Actualment la Unió de Federalistes Europeus consta de 24 seccions, una per país que agrupa les associacions regionals. L’última Assamblea de la UEF d’Espanya, el 4 de juliol passat, va integrar les seccions de la UEF de València, Astúries i Catalunya. Aquesta organització és plural ideològicament i no depèn de cap partit polític, però té entre els seus objectius crear un moviment de
ciutadania transversal per avançar cap a una Europa federal.

Necessitem avançar en el creixement d’una cultura federal i en els canvis necessaris en la  forma d’actuar i relacionar-nos políticament. La federació no és una imposició, sinó una creació política i social de confiança. I les ONG i les organitzacions polítiques s’haurien d’impregnar d’aquesta actitud per cooperar i per millorar l’interès comú. Federar-se permet als ciutadans i les ciutadanes l’exercici de la pluriidentitat. És un procés que permet convivències múltiples i flexibles. “Les persones, com els pobles, són plurals, només els totalitarismes creuen que són idèntics”, diu Hannah Arendt.

Les persones són plurals en les seves identitats, en els seus desitjos, i en la seva creativitat, i cap identitat és superior. La diversitat i les diferències són una riquesa. La cultura federal ha de permetre entendre, reconèixer i gestionar les diversitats i les singularitats.
Hauria de fer compatible el reconeixement de les diverses llengües, cultures, ètnies i territoris que la componen. La convivència ja existent entre la ciutadania europea hauria de ser un exemple per als dirigents polítics dels Estats nació i ens permetria l’exercici d’una cultura cívica federal que ens allunyés del retorn a la tribu.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides