Ara ja es pot ser fanàtic de Barça, així com sona, perquè els temps canvien i perquè ja no hi ha límits pel màrqueting ni per l'exèrcit comercial d'un club que, definitivament, ha caigut en mans de tecnòcrates sense sentit de la història i aliens a la sensibilitat del barcelonisme. La reflexió ve a tomb perquè fa aproximadament nou anys, quan el FC Barcelona va aprovar en assemblea la creació d'una grada d'animació, la pràctica totalitat dels sectors opositors a la junta de Sandro Rosell, especialment el periodisme més retrògrad, van emprendre una batalla mediàtica en contra.
Sobretot perquè la reagrupació de les penyes d'animació i grups actius de suport incondicional a l'equip van decidir anomenar-se a si mateixos Fanatics després de subscriure un document d'unitat i d'alineament amb l'esportivitat i amb el rebuig absolut a qualsevol forma de violència o de falta de respecte cap als rivals. Contra aquest posicionament rotund, inequívoc i sòlidament compromès de milers de barcelonistes incondicionals, la poderosa força mediàtica -que no social- va aconseguir que els Mossos d'Esquadra impedissin que el projecte avancés.
Fanatics va acceptar les regles de joc: només s'acceptaven socis inscrits prèviament en un registre que la policia havia de validar, a més de sotmetre'ls a un control biomètric d'accés, és a dir mitjançant la identificació de l'empremta dactilar. Se'ls va tractar com una amenaça real, violenta i delictiva fins que, al cap d'un any, la Liga de Fútbol Professional (LFP) va obligar literalment als clubs, a tots, a generar la seva grada d'animació en idèntiques condicions, o fins i tot més laxes, que les pactades amb Fanatics. De cop, els mateixos socis que uns mesos abans no eren admissibles, van passar a integrar la Grada d'Animació en una altra d'aquestes paradoxes de la dinàmica social blaugrana.
En aquell moment, el terme Fanatics es va demonitzar fins i tot dins el mateix club. El vicepresident primer Jordi Cardoner, promotor del moviment, se'n va desentendre primer de Fanatics i, més tard, de la Grada d'Animació imposada per la LFP.
Avui, en canvi, el club té un contracte signat amb Chiliz, una societat especialitzada en l'explotació dels milions de fans del Barça per tot el món mitjançant una aplicació, socios.com, que tracta per igual als fans de PSG, Juventus, Roma o Atlético de Madrid. "Socios.com és la nova aplicació per a fanàtics del futbol, on adquireixes drets de vot per influir en els clubs que estimes", diu la publicitat, indubtablement confusa, ja que els ofereix la possibilitat de participar en les decisions del club com, en el cas de Barça, votar la nova decoració de vestidor del primer equip. Fanàtics? Tot s'hi val i tot es devalua.
