La bretxa digital desconnecta la societat

La Taula del Tercer Sector reclama que s’activi un bo social per poder accedir a Internet
Tenir accés a internet és un dret fomanetal per no quedar aïllat en la nostra societat

La crisi sociosanitària ha posat de manifest que la bretxa digital s'està eixamplant. Una part important de la població s'està quedant enrere, en tots els àmbits, per no tenir accés a Internet. Les entitats socials reclamen que, en una societat tan digitalitzada com l'actual, l'accés a Internet es garanteixi com un dret fonamental. "Significa garantir l'accés a altres drets fonamentals, com el dret al treball, la salut, l'educació o el lleure", explica Jordi Serratosa, coordinador de M4Social, el projecte d'innovació digital en l'àmbit social de la Taula del Tercer Sector.

Les entitats socials reclamen que es posi en marxa un bo digital, similar al de l'energia, per tal que tothom pugui tenir accés a la xarxa, ja que, segons explica Jordi Serratosa, la bretxa digital és molt sistèmica. "Hi ha l'evidència que existeix una bretxa social digital en aquelles persones en situació de vulnerabilitat, que, com un peix que es mossega la cua, són les que ho necessiten més per sortir-se'n". Des del tercer sector es demana la implicació de totes les administracions per poder escurçar aquesta distància. "Tot i que ja fan moltes coses –diu Serratosa–, encara s'hi haurien d'implicar més perquè és un problema estructural, i no podem permetre que hi hagi col·lectius que es quedin al marge".

Ajuts socials en perill
Segons l'estudi presentat per la Fundació Ferrer i Guàrdia amb M4Social, gairebé un 20% de la població adulta que ha estat atesa per entitats socials no pot accedir a Internet quan ho desitja. Per a un 40%, els costos de la connexió són un fre, però també ho és haver-se de desplaçar des del domicili per poder fer servir Internet o les habilitats digitals personals.

L'estudi presentat per M4Social posa de manifest que el 20% de les persones ateses per les entitats socials no té un ordinador, bàsic per poder demanar, entre altres coses, l'ingrés mínim vital (IMV). Segons explica Jordi Serratosa, "a aquesta ajuda només s'hi pot accedir telemàticament i per culpa de la bretxa digital tenim un risc molt alt que molts quedin fora. Un 20% ho tindria molt complicat per poder accedir als tràmits. Si els ajuts no es fan amb un acompanyament, molta gent pot quedar al marge".

'Centennials' sense accés
La bretxa digital no només afecta la població de més edat. La generació centennial, és a dir, els nascuts entre el 1997 i el 2014, que són aquells que ja han crescut immersos en l'era digital, també la pateixen, i s'ha fet molt visible durant aquests mesos de confinament i educació en línia. "La bretxa pot arribar a un 40% de l'alumnat de Catalunya", explica Tere Esperabé, responsable de polítiques educatives de Comissions Obreres, "per manca de connectivitat, per manca de dispositius per poder estudiar i de formació, tant de l'alumne com de les famílies, i fins i tot dels docents: la bretxa digital en l'educació en línia és molt àmplia".

Segons CCOO el 28% dels nens a Catalunya pateixen pobresa i es manifesta, entre altres coses, en la diferència social entre els menors, però el 12% restant, fins al 40% que assegura CCOO que pateixen bretxa digital, són famílies socioeconòmicament més estables però que no tenen els aparells necessaris o els espais o als pares els falta l'educació digital necessària per poder seguir la formació dels seus fills. Per Belén Tascón, presidenta de la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (Fapac), aquesta bretxa incideix en la manca d'oportunitats que ha de garantir l'escola.

La Generalitat va decidir apostar per l'educació en línia, i com a solució va entregar 30.000 dispositius electrònics a les famílies més vulnerables. "Es van donar tauletes i paquets de dades, però no es va solucionar el problema", explica Tascón. "Molta gent, es va quedar fora del repartiment; a més, hi ha molts alumnes, sobretot els més vulnerables, els que estan en risc d'exclusió, que es van desconnectar abans que es donessin les tauletes". A més, l'opacitat en la distribució, sense un llistat de famílies, ha llançat ombres sobre les bones intencions de la Generalitat. "Si no saps que ets un dels beneficiaris, com pots reclamar si no t'arriba la tauleta? A més, si darrere del dispositiu no hi ha hagut una taula on estudiar, un espai, o no tens les necessitats bàsiques cobertes, el dispositiu no ha servit de res, que és el que ha passat", comenta Belén Tascón.

El 40% de les persones que no tenen un ordinador estan en situació de pobresa i ingressen menys de 500 euros mensuals. Un 20% de les persones adultes afirmen que no tenen un ordinador, i només un 30% dels menors es poden connectar a casa per seguir les classes telemàtiques. La xarxa, tan important en aquests temps de distància social, s'ha convertit en un pont trencat que ha eixamplat la bretxa digital.

(Visited 140 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari