La pandèmia del coronavirus ha provocat un xoc sense precedents en la història del Principat d’Andorra. Tant pel nombre de morts (52) i contagiats (855), com per la paralització i destrucció de l’activitat empresarial, fonamentada en el comerç i el turisme.
En proporció a la seva població -75.000 habitants- el nombre de víctimes mortals i d’infectats per la Covid-19 és de les més altes del món. Comparativament, la pandèmia ha estat molt més letal en el país del Pirineu que a països com els Estats Units, Regne Unit, Itàlia, Espanya o França.
També l’impacte sobre el teixit econòmic és esfereïdor. Ho demostra la xifra rècord de 1.761 persones a l’atur que registra el Servei d’Ocupació d’Andorra, mai vista en la història del país. D’aquests, només 421 perceben un subsidi de l’Estat (l’assegurança d’atur no existeix a Andorra).
A això cal afegir els més de 9.000 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), als quals l’Estat paga el 75% de la nòmina, sempre que estiguin per sobre del salari mínim. De moment, només estan cobrant l’ERTO un total de 7.756 treballadors.
El gran problema d’Andorra és que la seva classe dirigent mai no ha volgut que el país entrés a la Unió Europea, per por de perdre els seus privilegis. Això vol dir que el país està fora de les ajudes que injecta el Banc Central Europeu i s’ha d’espavilar com pot per fer front a aquest colossal terratrèmol. El Govern de Xavier Espot ha hagut de demanar un préstec de 100 milions d’euros al banc francès Crédit Agricole, després que els governs de Madrid i París es neguessin a finançar-lo.
