El periodista Manuel Cuyàs ha mort en no superar la leucèmia que patia. Fa justament un mes, el 15 de maig, al diari El Punt Avui, on hi escrivia setmanalment, anunciava que “ha arribat el moment de fer una pausa llarga. L’hora del transplantament tan anunciat ja és aquí. Gràcies a tots, lectors”. Aquell anunci va donar lloc a comentaris d’ànim per part de professionals i polítics d’ideologies força diverses. Cuyàs deia que era independentista de tota la vida i ho expressava en els seus articles. S’allunyava, però, de les expressions més intransigents de la reivindicació independentista que han aparegut els darrers temps del procés.
Del seu llegat professional en destaca que va ajudar l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, a escriure els tres toms de les memòries que va publicar entre els anys 2007 i 2013. Explicava que Pujol li havia demanat que l’ajudés en aquesta tasca perquè el considerava un "periodista no contaminat". Nascut a Mataró el 1952, va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, però es va dedicar professionalment al periodisme. La seva trajectòria està lligada a El Punt, al qual s’hi va incorporar el 1987. El 2001 va arribar a ser-ne director adjunt. Era tertulià habitual a Catalunya Ràdio, RAC 1, TV3 i TVE.
A més de la trilogia biogràfica de Jordi Pujol, Manuel Cuyàs va escriure diversos llibres, com El manyà encès, Mataró suau i aspre, Enamorats de l'Audrey Hepburn, Sota el barret o Taques al marge. El 2014 va publicar les seves memòries personals: El nét del pirata.
