L’Ingrés Mínim Vital no arriba als col·lectius més vulnerables

Els sensesostre, els immigrants sense papers i els joves sense tutela en quedaran al marge
Sensesostre
Sensesostre

La nova ajuda del Govern central, l'Ingrés Mínim Vital (IMV), aportarà una mica més de llum a les malmeses economies de 850.000 famílies, però on hi ha llum també hi ha ombres. "D'entrada ja sabem que no arribarà a tothom. Des d'ECAS hem reflexionat molt sobre les rendes condicionades, i hi haurà gent que ho necessita però que no podrà al·legar els condicionants que demanen, com estar més d'un any resident al país, o fer tres anys que estan fora de casa en el cas dels joves", explica Sira Vilardell, vicepresidenta de l'Associació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

El programa de l'Ingrés Mínim Vital, vol agrupar i homogeneïtzar totes les rendes d'ajuda que es donen, i van des dels 465 euros per a llars unipersonals als 1.015 per aquelles amb fills a càrrec o famílies de més de cinc membres. A Catalunya aquest ingrés pot estar complementat amb la Renda Garantida Ciutadana de la Generalitat, però representants del tercer sector anuncien que hi ha tot un gran col·lectiu de gent que es quedarà a fora.

Un brindis al sol
Gent que viu als carrers, joves que surten de la tutela de la Generalitat o col·lectius d'immigrants irregulars es queden fora dels paràmetres. "Hem de mirar amb lupa la lletra petita", explica Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació, associació que treballa amb el col·lectiu sensesostre. "Si han d'acreditar un domicili o si han d'estar donats d'alta al règim de la Seguretat Social, automàticament s'exclou la gent que viu al carrer, que ja no tenen dret a prestació".

En una situació similar es troben tant el col·lectiu d'immigrants irregulars, la majoria treballant en economia submergida, i els joves acollits per la Generalitat que, en complir els divuit anys, surten de la seva tutela. Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, assegura que aquesta renda s'ha convertit en un brindis al sol, perquè deixa sense prestació als que més ho necessiten, els que sempre estan fora del sistema.

La bretxa digital
Tenir o no accés a internet o a un compte de correu electrònic també és motiu d'exclusió, ja que la renda es demana, únicament, a través d'un sistema telemàtic. "Les entitats tindrem un rol indispensable per poder fer el tràmit, ja que al ser telemàtic hi ha molta gent que no hi té accés", declara Sira Vilardell, d'ECAS. "Si no s'explica molt bé i es garanteix un acompanyament a aquestes persones que ho necessiten, serà un caos perquè no se'n sortiran de demanar-la", explica.

En la mateixa línia, Francina Alsina afirma que tots els agents socials seran fonamentals: "Les persones vulnerables no tenen accés a tot el que sigui informació digital i necessitaran les entitats perquè els proporcionin ajuda; l'únic que demanem és que sigui àgil, per què la bretxa digital no pot ser un escull perquè una persona cobri una prestació".

El llast de la burocràcia
És precisament la burocràcia el llast de la que, fins ara, ha estat l'ajuda destinada a les persones més vulnerables, la Renda Garantida Ciutadana. Com explica Ferran Busquets, d'Arrels Fundació, "un dels principals problemes d'aquesta renda és que hi ha d'anar la persona i sovint és complex, especialment per a persones sense llar, que a més no tenen accés a internet. Molts s'han quedat fora de la renda garantida per no saber fer els tràmits". "Esperem que el tràmit sigui àgil, entenedor i fàcil", comenta Sira Vilardell, "perquè serà la primera barrera per deixar fora gent".

El Tercer Sector coincideix a assenyalar que la burocràcia pot ser determinant per a l'èxit o no del nou IMV, ja que aquest va ser el principal escull de la renda garantida. "Com més burocràcia, més complicat i més es multiplica el risc que les persones que més ho necessiten quedin fora, i són les que ho necessiten amb urgència. Que no ens passi com amb la renda garantida, que es va ofegar, en molts, casos, entre paperassa".

Més pobresa
El percentatge de població en risc de pobresa, a Catalunya, s'acosta al 25% de la població, i durant la pandèmia del coronavirus s'ha vist com les "cues de la fam" augmenten a mesura que ha anat avançant la crisi sanitària. La Creu Roja ha rebut 10.000 noves peticions d'aliments, cada setmana, des del 14 de març, i només el mes d'abril l'ajuda econòmica per a aliments ha estat de 324.000 euros.

Abans de la crisi sanitària, Catalunya tenia el dubtós honor d'encapçalar el rànquing espanyol de pobresa infantil, amb un 24%, al mateix temps que el pressupost de la Generalitat per a ajuts contra aquesta xacra és només del 0,9% del PIB. A Espanya hi ha 2,2 milions de nens pobres i l'ONG Save The Children ja ha anunciat que l'Ingrés Mínim Vital deixarà a fora dos de cada tres nens. Tot i que l'IMV es considera que és un pas endavant per combatre la pobresa, el cert és que deixa fora els col·lectius més necessitats.

(Visited 154 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari