Els altres Floyd

Ahmaud Arbery, Breonna Taylor, Atatiana Jefferson, Botham Jean, Philando Castile, Freddie Gray, Tamir Rice, Michael Brown, Eric Garner, Trayvon Martin… Són els altres George Floyd, afroamericans assassinats a mans de la policia, i només són els de la darrera dècada, i n’hi ha més, però no tots transcendeixen. D’aquests, Rice, Brown i Martin tenien 12, 18 i 17 anys, respectivament. Rice, per exemple, jugava amb una pistola de plàstic a Cleveland (Ohio) quan un agent de la policia el va abatre. Tots, com Floyd, coincideixen en una mateixa circumstància: són afroamericans. I els assassins (molts), campen lliures.

Segons un estudi recent, als ciutadans afroamericans és més probable que la policia els foti un tret al cap que els toqui la loteria. Segons l’estudi, 1 de cada 1.000 persones negres dels Estats Units espera morir com Floyd. El que l'estadística els col·loca 2,5 vegades més propensos que les persones blanques. Així també ho assegura l'ONG Mapping Police Violence, que afirma que les persones negres tenen gairebé tres vegades més opcions que les mati un policia, mentre que el diari 'The Washington Post' va divulgar que, per cada milió d'habitants del país, 30 afroamericans moren per trets de la policia; molt a prop dels 22 que correspon als hispans, encara que lluny dels 12 blancs.

Una vegada més, la injustícia ha fet reaccionar la comunitat afroamericana que, de manera majoritàriament pacífica, ha sortit al carrer i ha plantat cara a una administració, la de Donald Trump, que acostuma a apagar foc amb gasolina. Trump és, sens dubte, el pitjor president que ha tingut i patit mai els Estats Units, i el més racista. Les lleis l’haurien de fer fora per alineació mental de manera immediata. De tant en tant, fóra bo recordar que l’esperpèntic president de la clenxa pastanaga té al seu abasta el botó vermell i que, qui ho dubta?, és més perillós que un mico amb escopeta.

Sigui com vulgui, el llast racista estatunidenc no és ni nou ni efímer. Així, l’anterior president, per a mi un dels millors polítics que ha donat la humanitat, Barak Obama, tampoc ho va saber resoldre, i, recordem-ho, va ser el primer president negre dels Estats Unit. Ara, recordant l’assassinat de l’enèsim afroamericà dels Estats Units, diu: “Això no hauria de ser normal als Estats Units de 2020”, i no li falta raó. Això no obstant, si bé és cert que ell almenys no va remar en la direcció contrària, tampoc se’n va sortir.

Vist des de la llunyania, és fàcil opinar i criticar. Però, recordem que la comunitat negra catalana (espanyola en general) és cada cop més important, i només cal veure quins llocs de responsabilitat, en tots els àmbits, ocupen, i com els tractem, a ells i altres comunitats. És a dir, està bé prendre’n consciència, però moderant la hipocresia. 

(Visited 57 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari