La pandèmia sanitària mundial que està costant la pèrdua de tantes vides humanes i molt patiment, junt amb la pandèmia econòmica, passaran a la història com hi va passar la dramàtica 'grip espanyola del 1918. La Covid-19 ha sigut també el catalitzador d’una nova crisi econòmica a l’haver generat novament bombolles financeres i immobiliàries.
Ens està costant sortir de la pandèmia sanitària i ja hem entrat en les misèries d’una nova crisi econòmica. Crisi que ens agafa desarmats, a causa del fort endeutament de governs, empreses i famílies. Un cop més el fracàs del sistema econòmic liberal ha engendrat una crisi econòmica i social que evidencia la fragilitat d’una societat que es creia poderosa gràcies a la globalització i a la tecnologia.
Malauradament, a la Unió Europea els països semblen incapaços de mostrar-se solidaris. Si davant d’una crisi d’enorme dimensió i tan sobtada no són capaços de reaccionar junts de forma solidària, el projecte europeu serà un fracàs. A la Unió Europa les conseqüències del coronavirus seran profundes. Tindrà efectes sobre la salut, l’economia i el model de societat i cultural europeu. En el camp de l'economia es tem que la recessió tingui uns efectes socialment devastadors, només comparables amb el crac del 1929 a la borsa de Nova York, que va portar milions d’aturats i misèria a bona part del món i va generar a Alemanya la pujada al poder del nazisme i la posterior Segona Guerra Mundial.
D’aquesta crisi en sortirem amb la idea clara que ens cal un món diferent. Redescobrirem la necessitat de governs socialment sensibles amb capacitat de reacció, la importància de disposar de potents sistemes de serveis públics, cosa que obligarà a un sistema més progressiu d'impostos i a una pressió fiscal més gran especialment per als que tenen més.
També entendrem que el nostre món és tot el planeta, i que l’hem de protegir aturant l’actual sobreexplotació depredadora. El repte serà definir un nou model econòmic de progrés, que estigui realment al servei de les persones i la societat. Molts s’emmirallen en el model polític i econòmic xinès, però obliden que la Xina és un país autoritari, que no respecta la llibertat ni els drets civils bàsics. També ha perdut atractiu el model liberal dels Estats Units, que Donald Trump, amb la seva filosofia proteccionista, racista i egoista del 'America first', no para de desprestigiar.
Els governs ho tindran complicat. Sense disposar de recursos suficients hauran de trobar un equilibri entre prioritzar la vida digna dels ciutadans i protegir la seva economia. També hauran de gestionar el dèficit i el deute que la nova crisi portarà. Una altra qüestió que afecta les noves generacions és que hauran d'evitar que s’intensifiqui el conflicte intergeneracional a l’haver hipotecat el futur dels joves augmentant exageradament el deute públic, que ells hauran de pagar.
Caldrà plantejar també els límits e la globalització. La globalització financera sense control ha facilitat la concentració de la riquesa en poques mans, frau fiscal, existència de paradisos fiscals i un important augment de la desigualtat. La globalització industrial ha creat un dúmping social i fiscal que provoca sous baixos i atur. La Unió Europea haurà d’impulsar la innovació, la ciència i la tecnologia, orientades a resoldre les necessitats bàsiques dels ciutadans i els nous desafiaments que es presentin.
Davant els greus reptes globals ja existents, caldrà tenir una visió global del planeta, gestionar la transició mediambiental, de mobilitat i energètica, i corregir la desigualtat social. La pandèmia sanitària ha demostrat que, davant de la complexitat actual, els conceptes d’Estat nació i sobirania han entrat en crisi, ja que la independència no existeix, tots som interdependents i haurem d’avançar cap a la governança mundial.
Aquesta pandèmia s’acabarà. Però ens quedarà molta feina per fer. Haurem de tenir cura del dol i de les moltes ferides que el virus ha deixat. Haurem de reconèixer humilment que els humans tenim límits que no es poden traspassar. Si aprenem la lliçó d’aquestes crisis i reaccionem, els sacrificis que estem fent i els que haurem de fer no hauran sigut en va.
