Jordi Pujol es va fer un forat en la història de Catalunya arran de la seva detenció i condemna per la protesta contra la dictadura franquista que es va produir el 19 de maig del 1960 durant un concert al Palau de la Música, en homenatge al centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Ell no hi era, però en va ser l’organitzador.
El nét del poeta, Pasqual Maragall, va denunciar al Parlament, 45 anys després dels fets del Palau, que el partit de Jordi Pujol es finançava a través de la corrupció. I 60 anys després, el Tribunal Suprem acaba de condemnar els màxims responsables del Palau de la Música i l’extresorer de Convergència Democràtica, Daniel Osàcar, per haver-se conxorxat per repartir-se les comissions corruptes que pagava l’empresa Ferrovial a canvi de l’adjudicació de contractes d’obra pública per part de les administracions controlades pel partit pujolista.
El cercle s’ha tancat. El pujolisme, que va néixer al Palau de la Música amb la difusió d’un full volant escrit per Jordi Pujol i mecanografiat per la seva esposa, Marta Ferrusola, on es denunciava la corrupció del règim franquista, ha quedat mort i enterrat, precisament, al Palau de la Música per un fastigós cas de corrupció protagonitzat pels dirigents del partit pujolista, destapat l’any 2009, amb Artur Mas com a màxim responsable polític.
La sentència del Tribunal Suprem certifica que l’empresa madrilenya Ferrovial, propietat de la família Del Pino, va pagar durant anys el 4% de comissions per les obres que li atorgaven les administracions convergents, camuflades com a “patrocinis” al Palau de la Música. D’aquest 4%, el 2,5% acabava a la Fundació Catdem -dirigida per Agustí Colominas, que sempre s’ha fet el “boig” sobre aquest tema- i, finalment, a les arques de CDC.
La relació corrupta entre Ferrovial i el partit de Jordi Pujol ve de molt lluny, de molt abans que Fèlix Millet fos nomenat, l’any 1990, president del Palau de la Música. Els enormes deutes que va deixar la fallida Operació Reformista, llançada per Miquel Roca l’any 1986, els va acabar eixugant Rafael del Pino. I, en correspondència, la Generalitat va adjudicar a Ferrovial l’autopista Terrassa-Manresa, que castiga als automobilistes catalans amb uns peatges escandalosos.
Durant anys, el representant dels interessos de Ferrovial a Catalunya va ser Xavier Ribó, el germà del Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Al seu torn, Xavier Ribó està casat amb Rosa Garicano, la filla de l’exgovernador franquista de Barcelona, Tomás Garicano Goñi, que va ser la directora general del Palau de la Música i la mà dreta de Fèlix Millet durant els anys de l’espoli perpetrat a la venerable institució musical. Ella cobrava l’1% de tots els patrocinis que aconseguia. Curiosament, ni Xavier Ribó ni Rosa Garicano, que són el nus central de la trama del Palau, no han estat imputats ni condemnats.
Tot el “nucli dur” de Convergència Democràtica –Jordi Pujol, Miquel Roca Junyent i Artur Mas- està involucrat en la barroera maniobra d’utilitzar el Palau de la Música com a tapadora per encobrir el finançament il·legal del partit i obtenir diners fora de control per endegar “operacions especials”. Com ara el pagament dels deutes del Partit per la Independència (PI), una maniobra per afeblir ERC encapçalada per Àngel Colom i Pilar Rahola.
Per això, encara que el drama col·lectiu de la Covid-19 ho hagi diluït informativament, la sentència del Tribunal Suprem és d’una gran rellevància històrica per a la política catalana. Jordi Pujol i tot el que ell ha representat han estat condemnats i foragitats per sempre més per haver sucumbit al pecat de la corrupció. Per acabar d’arrodonir el quadre d’un temps, d’un país, Fèlix Millet va ser condecorat pel govern de Jordi Pujol amb la Creu de Sant Jordi l’any 1999.
