Confinats al domicili observem, amb admiració, la tasca de les persones que presten serveis humanitaris. Mentrestant, financers de signe divers, tracten de posar fora de perill el seu capital, especulant a la borsa i buscant empara en paradisos fiscals. La necessitat de la cooperació europea en la lluita contra la pandèmia i la recuperació ha donat lloc al fet que alguns polítics d’Alemanya i d’Holanda mostrin un egoisme que ja han rectificat.
Treballadors de la sanitat i de la salut, de la neteja i la higiene, del comerç i el subministrament de béns essencials, agricultors i ramaders, transportistes i altres, ens faciliten l’existència i lluiten amb risc contra aquest virus que ens assola. Mata vuitanta vegades menys que la fam, però, com que aquesta afecta només els pobres, preocupa menys
Temps nefastos en què es mouen amb comoditat els mentiders, els lladres que guanyen en les aigües remogudes i els nacionalistes excloents. Els que profetitzen, a toro passat, el que hauria pogut ser i no va ser. Els que insisteixen que unes fronteres, noves o més rígides, ens haurien deslliurat de la malaltia, repetint insistentment, com a TV3, que la nació rival ens contamina i ho fa tot malament. Obviant que la mundialització i la globalització són una realitat palpable.
És políticament incorrecte afirmar que hi ha bons i dolents. Però la veritat és que la humanitat, especialment en temps d’aflicció, mostra nítidament el seu vessant més heroic i la seva faç més mesquina. Res de nou sota el sol. Els treballadors ens deslliuraran d’aquest malson. Els capitalistes poden complicar-nos més la vida, si segueixen obeint cegament els taulers electrònics per a la presa de decisions que incrementin els seus beneficis, prescindint de les persones afectades que, probablement, ni coneixen ni saben res de la seva existència concreta. Hi haurà qui vulgui que tot segueixi igual. Sempre hi ha hagut rics i pobres, afirmaran amb rotunditat. Fals. En ser expulsats del paradís se’ns va condemnar a guanyar-nos el pa amb la suor del front, la pròpia, no la del de davant. Necessitem bons propòsits per reprendre l’activitat laboral i social.
Cal transformar la ciutat, perquè sigui oberta i acollidora, cosmopolita i integradora. Un lloc on puguin arrelar la cultura, les arts, les humanitats i les ciències. Que sintetitzi els valors humans, la bona conducta, la urbanitat i la llibertat. Que la convivència, sense conflicte entre l'individu i la comunitat, serveixi perquè la identitat i la diversitat coexisteixin en harmonia. Que la seguretat jurídica, la tranquil·litat i l’alegria de viure tornin a ser patrimoni de propis i d’estranys. L’home no és un arbre, no té arrels, té peus i camina.
La crisi econòmica, que es va iniciar amb virulència en la primera dècada d’aquest segle, va esdevenir crisi social. Va augmentar la pobresa i la desigualtat, per les polítiques sociolaborals més regressives de les últimes dècades. També per la utilització de sistemes de gestió amb una reducció imprudent de costos en personal, seguretat i ecologia, amb un increment sense fre dels beneficis privats.
Cal advertir sobre els problemes que ocasiona la utilització dels mecanismes d'actuació propis de l’empresa privada en l’obtenció de béns essencials. El servei públic no respon de la seva gestió que l’empresa privada ni els 'propietaris' tenen els mateixos interessos. Si un institut de recerca, un hospital, una escola o un servei social obtenen grans estalvis o no, els seus treballadors, els seus usuaris i els seus responsables polítics es comportaran i adoptaran decisions molt diferents de les que prendrien els accionistes d'una empresa privada. Fàcilment es pot comprovar com en algunes activitats econòmiques essencials la ineficàcia es disfressa de rendibilitat. Afortunadament, amb el coronavirus no hi ha hagut més frens que els circumstancials heretats.
En l’obtenció de béns públics i en la garantia de drets i llibertats, més que en l’empresa privada, la qualitat dels productes o serveis són el resultat dels processos que s’utilitzin per generar-los o produir-los. En aquests casos esmentats la rendibilitat o el benefici consisteixen simplement en la seva pròpia existència en les millors condicions possibles.
