El dia de Sant Jordi, segurament en el moment més inoportú del confinament, la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha decidit reunir-se i emetre un comunicat en el qual dona per acabada la temporada pel que fa al futbol amateur i el futbol formatiu, que agrupa a 1.300 clubs i centenars de milers de practicants federats.
Ara bé, aquest final anunciat, previst i exigit pels clubs no ha arribat acompanyat d'un sol aclariment sobre el règim aplicable d'ascensos ni descensos, ni tampoc sobre què passa amb les taxes abonades en concepte de llicències, mutualitat i cànons informàtics prèviament avançades pels clubs per serveis que, en un 30%, no s'han prestat.
Ni una paraula sobre la gestió dels ajuts a l'esport anunciats per la Secretària General de l'Esport ni sobre com enfocar la temporada vinent amb la incertesa sobre com mantenir les escoles de futbol, la majoria en barris, zones i poblacions d'alta densitat i un nivell de vida al llindar de la pobresa, que seran devastades per la catàstrofe econòmica que ve.
Els clubs, a diferència de la directiva de la Federació que presideix Joan Soteras, han estat setmanes acordant les mesures més racionals i lògiques d'aplicació per resoldre els ascensos i descensos, treballant i plantejant aquestes solucions que, ara, quaranta dies després de l'inici del confinament, la Federació diu que consultarà amb els presidents.
No li pot estranyar a Soteras que s'hagi consolidat un moviment propi de presidents que, per invitació del president del Gavà CF, Iván Carrillo, reuneix opinions, adhesions i el resultat dels debats lògics en aquesta situació per resoldre els greus problemes que afecten el futbol català, però no la junta de la FCF, distanciada i, fins i tot, en contra dels clubs. Ja no es pot parlar de motí ni de conspiració, sinó simplement d'una autonomia que deixa a la FCF i al seu president com un personatge de broma, incompetent i inservible. Encara que mani.
