Catalunya té 3.042 llicències de riders (repartidors) que representen el 20% de tot l'Estat i Barcelona concentra la majoria d'ells. Llicències que poden ser subarrendades per un 30% de comissió de cada comanda el que fa impossible determinar la quantitat de persones que s'hi dediquen. Faci sol, pluja, nevi o hi hagi una pandèmia de virus, als riders és habituals veure'ls amb la motxilla a l'espatlla portant el que demanem des de la comoditat del sofà.
Els riders són autònoms, ja que les plataformes que els fan servir, Glovo, Deliveroo, Amazon o Ubereats, entre altres, no estableixen cap relació contractual amb ells i és precisament aquest punt el que més controvèrsia està generant. El secretari de polítiques socials d'UGT, José Antonio Pasadas, confirma que les plataformes no els han donat equips de protecció, assegurant que "és un col·lectiu que està molt precaritzat. Durant la Covid-19 en què la majoria estem confinats ells continuen treballant però les mascaretes, els guants i el gel se l'han de pagar de la seva butxaca. Les plataformes no volen establir cap mena de relació que després es pugui usar en un jutjat per establir un precedent de laboralitat".
En aquest mateix sentit s'expressa el secretari de polítiques socials de Comissions Obreres, Carlos del Barrio, el qual afirma que "si hi ha problemes per tenir una mascareta, imagina un EPI (equip de protecció individual) sencer, per això demanem a les empreses matrius d'on recullen les comandes que si els riders els hi demanen mascaretes que els hi donin i que els deixin entrar a fer les higienes necessàries mentre estan esperant per no exposar ni en l'entrega ni en la recollida"
Quan es va decretar l'estat d'alarma i es va confinar la població l'activitat dels riders va quedar en un limbe legal. És cert que els restaurants estaven tancats al públic però no així les comandes a domicili. Antonio Pasadas afirma que molts van continuar treballant i que "si són riders autònoms poden decidir si continuen treballant o no, però llavors si és que no l'empresa els penalitza, i si és que sí i continuen amb la feina normal no poder al·legar que ha caigut la seva activitat un 75% per què no està contemplada com de primera necessitat i per tant haurien de parar. És un peix que es mossega la cua".
Les plataformes penalitzen els riders que no treballen amb la freqüència que elles volen. Durant la pandèmia han continuat demanant riders que, segons explica Pasadas "si no estan disponibles cauen dels rànquings i quan tornem a la normalitat els hi donaran els pitjors horaris i menys comandes". Un rider ha de treballar més de 65 hores setmanals per poder assolir el salari mínim interprofessional, i segons Pasadas "el sistema és pervers per què s'aprofiten de la necessitat dels riders i fa que s'exposin més per aconseguir més comandes".
La conveniència o no de demanar una pizza durant el confinament és del consumidor però no són ells els responsables que hi hagi riders pedalant pels carrers, segons ens explica Carlos del Barrio, assegurant que "no podem carregar la responsabilitat d'una relació laboral abusiva i precària als consumidors. Som conscients que s'ha de fer un consum responsable, però la responsabilitat és de les empreses i no dels consumidors".
