El negoci de la prostitució no s’atura amb el coronavirus

Les dones prostituïdes exerceixen la feina en pisos clandestins perquè han de continuar pagant el deute amb els proxenetes
Els locals estan tancats però la prostitució es fa en altres indrets

El coronavirus ha forçat el confinament i ha paralitzat gairebé tota la societat, però no la prostitució. Tot i que els prostíbuls estan tancats, als pisos on s’exerceix la prostitució les portes continuen obertes i els timbres no paren de sonar. “Entre les dones prostituïdes que estan en pisos n’hi ha moltes d’estrangeres que ni parlen l’idioma, sense comunicació i amb pantalles posant porno tot el dia. Hi ha algunes que, tal vegada, no saben ni que hi ha una pandèmia”, afirma amb rotunditat Núria González, presidenta de l’Associació Internacional pro Drets Humans L’Escola A.C. Unes paraules que ens confirmen des de fonts de Policia Nacional, que asseguren que “les que han patit més el rebuig dels clients han estat les xineses, però la resta han estat, i segur que estan, treballant com si no passés res”. 

La prostitució mou uns cinc milions d’euros al dia, i es calcula que hi ha unes 50.000 dones prostituïdes a tota Espanya. Les que exerceixen als bordells s’enfronten a un doble problema. Un d’ells és l’obligació de seguir pagant als proxenetes, tot i no poder fer serveis sexuals, segons ens explica Núria González: “Estan tancades però els segueixen cobrant l’habitació i el menjar, cosa que fa que el deute que tenen amb els proxenetes augmenti”. L’altre problema són les noies que han estat expulsades dels bordells i que han hagut de buscar refugi per passar aquest confinament. El deute no caduca, i per això són forçades a continuar exercint. Com que no ho poden fer al carrer, continuen la seva activitat als pisos. “El que no s’ha aturat és la demanada dels puteros”, assenyala Núria González. 

Aquesta situació anòmala, de demanda de prostitució tot i que no hi ha l’oferta d’abans, és el que han aprofitat els sindicats de prostitució, com Aprosex i Otras, per reclamar que l’administració els atorgui una certa categoria laboral i que puguin demanar algun tipus de prestació, com ara l’atur. “Si aconsegueixen això ja tindran categoria laboral, i serà reconèixer els proxenetes com a patronal”, argumenta Núria González, de l’Associació Escola A.C i feminista abolicionista. “Als empresaris dels bordells ja els interessa reconèixer i legalitzar la prostitució com un treball, però el 99% de les dones prostituïdes són víctimes del tràfic, no es dediquen en això per una opció personal”, afegeix. 

En temps de crisi -i ens en ve al damunt una de molt grossa- el tema de legalitzar la prostitució és recurrent, ja que genera molts diners. Un punt que enfronta legalitzadors i abolicionistes. Mentre que els uns consideren que pot ser una feina com una altra qualsevol i posen l’exemple d’Amsterdam, l’altre sector aposta per l’erradicació, amb l’exemple de Finlàndia, on és totalment il·legal. “Espanya s’enfronta a una crisi terrible i sempre hi haurà qui miri la prostitució com una manera de tornar a omplir les arques públiques”, afirma González, “però sempre seran les dones les que acabaran patint-ne les conseqüències. Que et passin per sobre 10 o 15 homes al dia no és una feina, és esclavatge”. Sigui com sigui, ni la Covid-19, que ha paralitzat la indústria de tot el país ha aconseguit aturar la prostitució.

Els Mossos d’Esquadra no donen l’abast per detenir els infractors
Una patrulla dels Mossos multa un cotxe, amb el conductor i tres prostitutes que tornaven d’una festa, o detenen un home que exercia la prostitució al·legant que anava a fer un servei essencial… Les notícies van ser motiu de broma a les xarxes socials, però amaguen una terrible realitat: no hi ha res que l’aturi, la prostitució es continua exercint. 

Clients i proxenetes concerten les cites al carrer “a distància”, expliquen fonts dels Mossos. “Quan veus un home passejant un gos, o amb una bossa com si hagués anat a comprar, parlant amb un altre amb gestos, saps que hi ha alguna cosa”, afirmen. Espanya és el primer consumidor de prostitució d’Europa i el tercer a escala mundial, i Barcelona és la capital sexual del sud d’Europa, porta d’entrada i primera parada de les dones prostituïdes víctimes de tràfic.

 

 

 

 

(Visited 105 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari