Més que mai: Estats Units d’Europa!

Estem vivint i veient coses que mai no vam imaginar que viuríem o veuríem.  Però si quelcom caracteritza la humanitat, des de la foscor dels temps, és la nostra capacitat de resiliència i d’adaptació a les circumstàncies més adverses. I el desafiament col·lectiu que ens planteja la pandèmia de la covid-19 no n’és una excepció.

Sabem que, tard o d’hora, sortirem d’aquest malson. Bé sigui perquè l’estratègia del confinament acaba funcionant i aconseguim aïllar i vèncer el coronavirus a les UCI; bé sigui perquè la fórmula trobada pel doctor francès Didier Raoult, una barreja de cloroquina i de l’antibiòtic azitromicina, s’acaba demostrant que és eficaç per curar aquesta malaltia; bé sigui perquè dels laboratoris en surti la vacuna que ens immunitzi contra la covid-19.

Però aquesta crisi humanitària que patim no ha de resultar endebades. De la mort de milers de persones, de l’esforç titànic que despleguen els treballadors sanitaris i de la disciplina responsable que demostra el gruix de la societat, respectant el duríssim confinament domiciliari, n’hem d’extreure lliçons de civilització per encarar el nostre futur personal i col·lectiu.

La primera és la importància cabdal de tenir i mantenir un sistema de salut públic de qualitat que garanteixi l’assistència a tothom, amb independència del seu nivell de renda. La temptació de privatitzar l’atenció mèdica i hospitalària, seguint el model dels Estats Units, ha de quedar desterrada per sempre.

La segona lliçó que hem d’aprendre és la necessitat  de reformular els mètodes de garantir el benestar de la gent gran. L’esclat del coronavirus ha posat en evidència l’esgarrifós submón que s’amaga darrere la façana d’algunes residències privades. L’administració ha d’invertir en la creació d’una potent xarxa pública de geriàtrics que garanteixi el dret a tenir una vellesa digna i confortable.

La tercera, els avantatges i les comoditats del teletreball. El confinament forçós ens ha permès descobrir que els avenços tecnològics i  les telecomunicacions ens faciliten una nova manera de relacionar-nos, d’educar, de crear i de produir. Això també posa en qüestió el model urbà intensiu de les grans ciutats i és una oportunitat per reequilibrar el territori, donant una nova vida a les zones abandonades.

La quarta és la ineficàcia i la inoperància de l’actual sistema de governança de la Unió Europea. L’enèrgica denúncia formulada pel primer ministre portuguès, António Costa, contra la insensibilitat d’Alemanya i dels  seus països satèl·lits davant els estralls econòmics de la covid-19 no pot caure en sac trencat. D'aquesta crisi n'hem de sortir amb la convicció que hem d'accelerar la plena vertebració política i fiscal per concretar els Estats Units d'Europa. 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides