A les crisis acumulades al llarg de la temporada blaugrana, la gestió de la rebaixa de la massa salarial ha enfosquit encara més les actuacions d'una directiva, com la de Josep Maria Bartomeu, que ni roman unida ni és capaç, per ara, de superar les seves diferències malgrat les excepcionals circumstàncies actuals.
Les queixes dels futbolistes són tan reals com ho és que el mateix Bartomeu hagi reconegut que persones de dins del club han contribuït a generar aquest mal rotllo amb el col·lectiu professional. La dissidència de la directiva, capitanejada pel vicepresident primer Jordi Cardoner i el vicepresident institucional i futur candidat del continuisme, Emili Rousaud, és la responsable d'haver envoltat les negociacions de negativisme enviant a la plantilla reflexions que podrien interpretar-se com amenaces. Si més no, en el sentit que si no s'avenien a rebaixar les fitxes fins a un 72%, mentre no es reobri al Camp Nou i tornin les competicions des del club es podria llançar una campanya mediàtica destacant la insensibilitat dels cracs milionaris.
En realitat, però, en les converses amb els capitans mai ha aflorat la menor negativa ni ha faltat predisposició. Els capitans han consultat a la resta, han exposat altres opcions similars com rebaixar-se el 30% del total de l'any -que era molt equivalent- fins a acceptar de bon grat la proposta de la gerència del club perquè era la que millor encaixava amb els greus problemes de liquiditat de la tresoreria. No hi ha hagut discussions. Fins i tot han aportat un 2% suplementari perquè la resta dels empleats no patissin, almenys el primer mes, retallades i poder suavitzar l'ERTO, inevitable.
Una altra cosa és que, com és evident, el múscul econòmic molt debilitat del club s'hagi posat al descobert perquè d'una altra manera no s'hauria demanat als jugadors un esforç del 70%, sinó inferior. I aquesta fragilitat no és res comparada amb la confrontació oberta en el si de la junta que tard o d'hora explotarà.
